La importància de la marca personal del periodista

Per | 17/03/2019

+ info: Racó Català

 

Corria l’any 2004 quan un company de la redacció d’El Punt a Barcelona, el periodista i escriptor Manuel Cuyàs, em va deixar anar una pregunta: “Si ja cobres del diari, per què escrius gratis al teu blog?” L’amic Cuyàs no entenia aleshores que un redactor en cap com jo dediqués part de les seves energies i el seu temps lliure a conreuar un diari personal a internet de manera altruista. Gràcies a aquell ‘Bloc sense fulls‘ que vaig estrenar el juliol de 2004 a Vilaweb, de la mà d’Assumpció Maresma i Vicent Partal, al cap d’un temps vaig abandonar –després de 15 anys a la casa– el diari on havia treballat des de jovenet i on m’havia format professionalment en l’àmbit de la premsa i la informació de proximitat. Gràcies a aquell blog que vaig obrir fa 14 anys i que avui acumula més de 4.000 articles publicats, em vaig donar a conèixer fora d’El Punt, vaig establir una àmplia xarxa de contactes i una certa comunitat a Catalunya, vaig publicar llibres, organitzar trobades de bloguers, impulsar un portal de blogs en català i vaig acabar guanyant una relativa notorietat entre la professió al marge de l’empresa que fins aleshores m’havia format, contractat i fet confiança. Gairebé tres anys després d’encetar el blog –en què diàriament publicava tot allò que em venia de gust sobre l’actualitat catalana però també sobre la xarxa i les novetats digitals que afectaven a polítics i periodistes–, em va sorgir l’oportunitat d’abandonar El Punt i fer el salt a la direcció de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Mai fins aquell moment havia escrit el meu currículum per buscar una nova feina, entre d’altres motius perquè quan vaig decidir que la meva etapa al diari s’havia acabat vaig decidir posar tota la dedicació possible al meu blog i al portal Poliblocs (2007), que eren les eines que m’estaven permetent conèixer nova gent i fer activitats vinculades a la Catosfera –la comunitat catalana a internet d’aquells inicis– fora de la redacció del diari per al qual treballava. El blog va ser abans que el currículum la meva carta de presentació.