Com el periodisme ha de lluitar contra l’estigma de les malalties mentals

Per | 31/10/2018

+ info: CatalunyaPRESS

La meitat de vostès, estimats lectors, ha patit, pateix o patirà algun tipus de trastorn mental durant la seva vida. Afortunadament, la majoria de vostès es recuperaran i tornaran a tenir una vida familiar, social i laboral plena. L’ansietat, la depressió, l’estrès o els trastorns addictius són tan inherents a la condició humana com la febre o el mareig. De fet, tots vostès i jo mateix tenim en la nostra personalitat petits trets de caràcter ansiós, depressiu, esquizotípic o obsessiu però és la Societat la que, sovint acientíficament, estableix quan tenim un trastorn mental. Llavors, si és un problema que ens pot afectar a tots, quines són les causes de que la nostra Societat segueixi considerant la malaltia mental com un estigma?

Hi ha moltes raons que ho expliquen. Una d’elles és l’ús inapropiat i frívol del llenguatge. El llenguatge construeix la cultura. Els sistemes de creences i valors d’una societat no són més que representacions del mon on vivim. I aquestes representacions les construïm amb el llenguatge. Però el llenguatge no és neutre: pot influir en les creences i crear estereotips que provoquin discriminació. En aquest sentit, el llenguatge utilitzat per cert periodisme sensacionalista i poc professional no ha estat sempre el millor ni el més adequat. És més, en moltes ocasions alguns periodistes poc documentats han contribuït a reforçar l’estigma associat a tenir un trastorn mental.