Tot cinema és fantàstic. Sitges celebra els 50 anys de ‘2001’

Per | 09/10/2018

+ info: The New Barcelona Post

Depareguda casualment el mateix any que El planeta dels simis, aquella obra pionera suggereix algunes de les conseqüències de la hipertròfia de la tecnologia, tant pel que fa als éssers humans més evolucionats, científics pràcticament apàtics, com al súper-intel·ligent ordinador de bord, HAL, que acaba desenvolupant sentiments patològics. A més de la trama de thriller, la pel·lícula de Kubrick il·lustra al·lucinants salts evolutius, induïts per la presència d’aquella “cosa” essencialment inaprehensible, insinuant una nova comprensió de l’espai-temps mitjançant imatges d’una pregnància insòlita, que la música (des d’un vals de Strauss a les Atmosphères de Ligeti, passant per la cèlebre versió simfònica del nietzscheà Zaratustra) acaba de fixar en la memòria de l’espectador, i que recentment hem retrobat en Arrival de Denis Villeneuve.

La tòpica contraposició entre una racionalitat extrema i la dictadura d’allò irracional és tan fantasiosa i antiga com les ficcions romàntiques, en què es basen moltes de les primeres pel·lícules de ciència i terror, com el Frankenstein de J. Searle Dawley (1910) o el Dr. Jekyll i Mr. Hyde protagonitzat el 1920 per John Barrymore. I és que el cinema fantàstic, lluny de ser un gènere menor, és el gènere fonamental -pràcticament fundacional- de la cinematografia. Ja ho havia mostrat anys abans Georges Méliès amb el seu Viatge a la lluna de 1902. Com il·lusionista i home de teatre, res més fascinant que la possibilitat de realitzar la fantasia, de mostrar realment allò considerat impossible o irreal. Per això moltes de les seves cintes plasmen aparicions i desaparicions, així com metamorfosi diverses, de gran èxit a l’època. De l’any 1908 és la sèrie de transformacions titulades Fantasmagorie per Emil Cohl, que anticipa el gènere de l’animació a través del dibuix. Seguint aquesta laboriosa senda en 1914 es “ressuscita” a la primera criatura juràssica (l’entranyable Gertie the Dinosaur) mentre que el 1918 The Ghost of Slumber Mountain -més coneguda com The Lost World– ja reprodueix, a partir de monstres mecànics, la temible possibilitat d’un trobada amb espècies extintes.