Envellir o rejovenir els mitjans?

Per | 17/07/2018

+ info: mèdia.cat

L’experiència aporta saviesa, sentit crític i una mirada serena i endreçada de la realitat. La joventut projecta impaciència i dosis i dosis d’energia, vitalitat i força. L’experiència i la joventut no són dues etapes renyides de la vida. Es complementen i s’han de conjugar amb naturalitat. Els més grans exigeixen espais per poder projectar la seva força i mestratge. Però els més joves necessiten oportunitats per equivocar-se, per aprendre, per construir noves metodologies de treball. El periodisme té sentit quan l’experiència dels més joves es conjuga amb les idees madurades i ponderades dels referents. Quan s’intenta frenar o impedir aquesta normal evolució, emmalalteix la professió. Les curses de relleus són una garantia de progrés, de canvi, d’adaptació i s’han de garantir.

La setmana passada, el mestre Puyal va anunciar que tanca una etapa i al cap d’unes hores el jove Ricard Ustrell també explicava que abandonarà els micròfons de la ràdio pública. Alguns canvis ens fan basarda perquè tots, en major o menor mesura, som una mica nostàlgics. Agafem unes rutines periodístiques i, quan ens les canvien, ens sentim orfes. Ens fem nostres unes veus radiofòniques, unes plomes o uns gestos televisius. Aquelles persones que entren a casa nostra a través de la televisió, la ràdio o el diari acaben convertint-se en un més de la família. Esdevenen referents i els acabes estimant i criticant al mateix temps. Però com a professionals, i com a ciutadans, necessitem i hem de lluitar perquè els canvis siguin fluids. Sense relleus no farem avançar la professió. Han de poder emergir nous professionals i els referents han d’emprendre nous projectes per poder seguir aprenent al seu costat.