Barcelona: internet iguala a la televisió com a canal informatiu

Per | 14/07/2018

Redacció OCC InCom-UAB

 

L’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona ha presentat els resultats de l’Enquesta d’Hàbits Informatius 2017, realitzada entre setembre i novembre de l’any passat. Aquest és un treball que radiografia l’ús dels mitjans de comunicació i les formes d’informar-se que tenen els barcelonins i barcelonines.

La principal conclusió de l’enquesta apunta que la penetració d’internet iguala ja a la de la televisió. Ambdós mitjans son consumits per més del 80% de la població resident a Barcelona: internet (85,7%) i televisió (81,9%). La ciutadania es connecta diàriament a Internet per interactuar amb altres usuaris (l’ús de plataformes de missatgeria instantània arriba al 92,6%), utilitzar el correu electrònic (74,1%) o participar a les xarxes socials (58,6%), però també per informar-se i seguir l’actualitat (65,7%). Per tant, i tenint en compte que els informatius de televisió és el contingut més consumit segons aquesta enquesta(91,2%), es dona també una coincidència en el seu ús com a canal informatiu.

No obstant, des del punt de vista del perfil sociodemogràfic, les dades ens obliguen a parlar d’escletxa generacional. Així, els seguidors de la televisió i la ràdio tenen més edat, mentre que internet té una penetració més alta entre els menors de 45 anys.

 

La premsa digital guanya terreny 

L’estudi dibuixa uns hàbits molt marcats per l’ús d’internet en tots els seus canals i plataformes. A l’hora d’informar-se, Barcelona viu principalment online, segons l’Enquesta d’Hàbits Informatius 2017. Internet s’estén i la probabilitat que  té un ciutadà de connectar-s’hi en un dia qualsevol és del 85,7%. Quatre anys enrere, aquesta xifra era 19 punts més baixa (66,7%) i el 2001 assolia només del 50,4%. Així, si ho comparem amb les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) del 2017, la penetració d’Internet a Barcelona supera a la del conjunt de Catalunya (78%) i de l’Estat (75,7%). El dispositiu més freqüent per connectar-se a internet és el telèfon mòbil (89,5%), desplaçant l’ordinador (75,2%), i a més distància de les tauletes (32,4%) i l’aparell de televisió (7,2%).

Aquest canvi tecnològic ha afectat directament a la premsa digital. La probabilitat que un diari, en paper o per internet, sigui llegit en un dia qualsevol ha crescut 10 punts percentuals (55,6%, davant el 45,6% del 2013), però han estat els diaris digitals els que han vist créixer el seu volum de lectors de manera important. Per exemple, l’Ara ha passat d’un a penetració del 7,7% al 20,9% actual i més del 3% dels lectors han mencionat diaris com Vilaweb, Público, eldiario.es, Nació Digital o el Confidencial. No obstant això, les subscripcions a premsa on-line només presenta un lleuger increment.

 

Televisió i Ràdio

En canvi, les persones que miren la televisió ho continuen fent principalment a través d’un aparell de televisió, l’ús d’altres dispositius presenta encara índexs molt minsos (ordinador: 16,1%;  telèfon mòbil: 7,6%; tauleta: 6,9%). I el mateix succeeix amb la ràdio. Malgrat que cada vegada és més freqüent escoltar la ràdio mitjançant nous aparells electrònics -com el telèfon mòbil (30 %), l’ordinador (10,7%), per la televisió (5,6%), la tauleta electrònica (3,1%) o els reproductors MP3 o MP4 (1,2%), la majoria continuen fent servir un receptor de ràdio convencional (77,7%).  I, per tant, el canvi tecnològic no sembla haver afectar de forma notable el seu consum.

La televisió i la ràdio han mantingut la seva audiència mitjana, amb probabilitats d’ús en un dia qualsevol similars a les dels últims anys. Les dades del 2017 son: 81,9% (televisió) i  39,1% (ràdio). La baixa xifra d’audiència radiofònica a Barcelona contrasta de manera molt significativa amb les dades de  l’Estudi General de Mitjans, que assenyala que la penetració de la ràdio és del 54,7%.

Això sí, en relació a la televisió, cal destacar un canvi molt important. Hi ha hagut un increment considerable de les llars que disposen de televisió de pagament.  Si al 2013 només en tenia un 17,0%, en aquests moments la xifra arriba a un 40,2%. La plataforma més habitual és Movistar+ (20,8%), seguida de canals de pagament independents, com BeIN, Netflix, HBO,… En menor mesura, també apareix Orange TV i ONO Vodafone One.

 

Consum d’informació i ideologia política

El posicionament ideològic de la premsa es constata a partir del fet que la gent confia bàsicament en el diari que segueix. El 72% dels lectors de premsa creu que els diaris que llegeix són molt o bastant creïbles. Un índex, d’altra banda, que es manté estable. L’any 2001 era el 76,5%. En canvi, l’opinió sobre la premsa en general ha caigut. El percentatge de persones que donen credibilitat a la premsa en general és un 30%, molt lluny del 44% (2013) o, encara més, del 61% (2001).

Les tendències polítiques també semblen quedar paleses al consum radiofònic. Segons  destaca l’Enquesta d’Hàbits Informatius 2017 de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha una probabilitat força més alta d’escoltar la ràdio entre els ciutadans que van votar a ERC, CUP, PSC i CiU a les darreres municipals, així com entre els que es consideren més catalans que espanyols. A més, per primera vegada des que va començar la sèrie temporal, s’ha reduït la diferència entre el conjunt d’emissores radiofòniques musicals (seguides pel 47,1%) i l’emissora generalista més escoltada. Si bé és cert que s’ha donat un menor consum de les emissores musicals, el més significatiu ha estat el fort increment de les emissores de tipus generalista, en especial RAC1 (35,1%, a molta distància del 17,4% que va assolir el 2013)  i Catalunya Ràdio (33,6%, quan el 2013 era 18,8%). Ambdues pràcticament han duplicat els seus oients.

 

Interès informatiu

Pel que fa a la televisió i seguint les respostes dels entrevistats, els informatius generalistes de televisió son el contingut més consumit (91,2%), tot i que cal fer especial èmfasi en la presència de la informació meteorològica (70,3%). A més, també presenten xifres molt elevades els espais culturals, divulgatius o documentals (67,4%) i els programes de debats, tertúlies o entrevistes (62,6%). Per poder avaluar el pes del consum informatiu televisiu, afegim que les pel·lícules son seguides pel 75,2% i les series, pel 57,6%. Entre les persones que escolten la ràdio, tres quartes parts segueixen els informatius habitualment.

Els temes sobre els quals la ciutadania necessita més informació relativa a Barcelona o el seu districte són al voltant del lleure i la cultura (42,3%). Altres temes destacats són informació general sobre la ciutat (25,4%) i mobilitat (24,9%). I, en menor mesura, reclamen informació sobre tasques administratives i l’Ajuntament (12,5%), l’estat de la ciutat (7%), equipaments (5,8%), treball i formació (3,4%), empreses (2,9%) i seguretat ciutadana (1,6%).

 

Document relacionat

Enquesta d’Hàbits Informatius 2017. Presentació de resultats (PDF)