Les xifres canten: la música en català no viu de les subvencions

Per | 05/07/2018

+ info: El Temps

Només un 18,5% de les subvencions de l’ICEC (Institut Català d’Empreses Culturals) a projectes musicals van anar a iniciatives on el català és la llengua prioritària (on representa més del 75% de la programació), mentre que els festivals, sales o enregistraments on la presència del català era minoritària (nul·la o menor del 25%) es van emportar la part grossa del pastís: 60,7%. És a dir, dos de cada deu euros per als projectes amb més presència del català; sis de cada deu euros per aquells on el català no era present o no representava ni el 25%. La proporció és gairebé la inversa de la que dediquen administracions amb una llengua minoritzada, com el Quebec, on set de cada deu euros van als projectes on el francès té una presència superior al 75%.

És una de les conclusions més destacables de l’Informe ‘El foment de la llengua pròpia a partir de les subvencions públiques destinades a la promoció musical’, encarregat per la Plataforma per la Llengua i dirigit per Lluís Duran. L’informe va analitzar les dades de l’ICEC durant els anys 2015 i 2016 -mentre el departament de Cultura va estar liderat per Ferran Mascarell, primer, i Santi Vila, després- i les va comparar amb les de Quebec, Eslovènia, Finlàndia, Irlanda, Lituània i País Basc -tots ells territoris que s’han considerat homologables al cas català. Els resultats més contraris a la protecció de la llengua pròpia són els dels catalana. A Eslovènia, Finlàndia, Irlanda, Quebec i Lituània la proporció més alta d’ajuts coincideix amb una presència més clara (més del 75%) de les llengües pròpies. El cas mès semblant al català és el basc. Tot i això les diferències no són tan desproporcionades com ho són a Catalunya.