Enrique Merino: “Amazon és un gran problema»

Per | 03/07/2018

Redacció OCC InCom-UAB

 

Hem entrevistat a Enrique Merino, de la Llibreria Medios. Ubicada al centre de Barcelona, allà podeu trobar tot el que es publica sobre comunicació a qualsevol part del món. Sabem que és l’única llibreria especialitzada en comunicació de Barcelona, però potser és l’única de Catalunya i, fins i tot, d’Espanya. Fa més de 23 anys que té les seves portes obertes.

 

Quan i com va néixer la idea d’obrir una llibreria especialitzada en comunicació?

La Llibreria neix l’any 1996, fruit de la idea de tres persones que havíem treballat juntes a una distribuïdora de llibres acadèmics que només venia a les universitats. Ens vam adonar que s’estaven creant moltes Facultats de Comunicació. Inicialment només hi havia la Universitat Autònoma de Barcelona i amb poc temps es va crear la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Internacional de Catalunya i després moltes petites escoles que oferien cursos de comunicació. Vam veure que hi havia una nova oportunitat i un nou mercat. A la ciutat es trobaven llibreries especialitzades d’altres temàtiques com dret, medicina, econòmiques, psicologia i pedagogia però no n’hi havia cap d’especialitzada en comunicació o enfocada a les facultats de periodisme i comunicació. Analitzant aquest panorama vam veure-hi un nínxol de mercat i d’aquí va sorgir la idea.

 

Heu mantingut sempre la mateixa filosofia?

La filosofia és la mateixa des dels inicis, la de donar servei a tots els estudiants, professors, professionals i biblioteques de comunicació. La filosofia no ha canviat. Hem hagut de modificar alguna secció perquè amb els nous graus hi ha noves demandes bibliogràfiques com els videojocs.

 

Treballeu amb editorials de tot el món?

En principi sí. Fonamentalment amb editorials de Catalunya, de l’Estat Espanyol i anglosaxones, que és on hi ha més novetats en l’àmbit de la comunicació. No obstant, hem treballat també amb editorials franceses i italianes.

 

Com ha canviat el mon editorial durant aquest anys?

No ha canviat tant. Potser hi ha més títols però amb tirades molt més curtes. Si abans es feien tirades de 3.000 o 4.000 exemplars, ara se’n fan de 500 o inclús de menys. Ara hi ha molts més títols. Els professors universitaris per obtenir acreditacions favorables han de publicar llibres o articles en revistes. Això abans no passava. I, a més, s’han abaratit molt els costos d’edició i ara tothom està publicant llibres. Hi ha molts més títols però amb menys tirada i recorregut. Ara tot és més efímer i no són grans tractats o grans manuals com abans. Tot és més ‘lleuger’.

 

Què penseu de competidors com Amazon?

Amazon és un gran problema. És un competidor molt complicat de competir contra ells fonamentalment per la rapidesa en el servei que donen. Ho hem notat molt amb el llibre estranger. Amb el llibre estranger encara és més difícil competir. Si demano un llibre a un editor estranger com Routledge o Wiley o a un proveïdor de l’Estat, el problema és que tarda en què arribi el paquet perquè ve de França, d’Anglaterra o d’Alemanya. Amazon et porta el llibre l’endemà mateix a casa. Amb això no podem competir. També hem de tenir en compte que aquests monstres segueixin creixent. Aquestes empreses no paguen impostos en el país on venen els llibres perquè tenen les seus socials a Irlanda o altres paradisos fiscals. Paguen uns salaris de misèria i si seguim tots contribuint a què aquestes empreses creixin no sé quin futur ens espera. Amazon és un gran competidor que, em consta que, a totes les llibreries ens està fent molt molt mal. A totes, a les llibreries generals i especialitzades.

 

I pel que fa als perfils dels clients, heu notat canvis en aquests anys?

No ha canviat molt el perfil dels clients. Sempre ens hem dirigit al mateix públic, als professionals, als professors i als estudiants de comunicació. Tenim uns clients fixes de fa molts anys. Potser la gent jove s’incorpora menys. Estem perdent clients joves. El perfil del client és una persona més gran. Els joves no compren llibres ni llegeixen res. Ara et pots graduar sense haver llegit ni un sol llibre. No sé si és culpa dels estudiants o dels professors.

 

Podríeu fer un rànquing propi de vendes de llibres?

És difícil fer aquest llistat perquè han canviat les tendències. Abans es venien molt els llibres de redacció periodística i n’hi havia que eren incombustibles com el Manual de Estilo de El País o El estilo del periodista o algun llibre sobre teoria de la comunicació. Tot això ara no es ven. Amb cinema podríem destacar El Guión de Robert Mckee. És un llibre que no es para de vendre i portem molts anys venent-lo. És complicat fer un rànquing general perquè ho hauríem de fer per seccions i per períodes. Amb publicitat, podem destacar Las claves de la Publicidad o El Manual de Planificación de Medios de Mª Ángeles González Lobos, que no paren de vendre’s. Sempre estan aquí. Quan va aparèixer el llibre de Daniel Solana de Postpublicidad va desplaçar el de Las Claves de la Publicidad. Tot i ser molt efímers, ara s’estan venent molts llibres de xarxes socials. Però no n’hi ha cap que marqui la pauta. Tot és molt ràpid, surt un llibre es ven molt bé durant un o dos mesos màxim i després es ven una altra novetat. Ara no es dona més vida als llibres.

 

Es podria parlar de modes respecte als temes que més es venen?

Ara el que més es ven són tots els llibres relacionats amb xarxes socials. També tot el que té a veure amb periodisme d’Internet i amb gabinets d’empresa. Llibres de comunicació empresarial o comunicació institucional també tenen demanda. I també els de comunicació política. Estem a un país que sempre estem en campanya electoral.

 

Acabarà desapareixen el llibre en paper amb el creixement del llibre electrònic?

És un misteri. Això no dependrà de nosaltres ni del consumidor. Això dependrà de la indústria. És el mateix que va passar amb els vinils. No hi havia demanda de CDs. No obstant, la indústria va decidir treure el vinil i substituir-lo pels CDs. I aquí passarà el mateix. Quan la indústria decideixi que els llibres no es publiquin en paper és quan hi haurà el canvi. De totes maneres, si ens fixem amb les macrodades del sector, a Estats Units pioners amb això, quan va aparèixer el llibre electrònic amb poc temps es va quedar amb un 20% de les vendes del negoci del llibre. D’entrada semblava que havia d’arrasar però no ha passat mai més del 20%. I ara hi ha dades que apunten a què comença a disminuir el llibre electrònic. Estats Units marca tendència perquè els grans editors són allà. Per un tipus de llibre, com l’acadèmic, el paper cada vegada serà menys rellevant i és possible que el llibre electrònic es vagi consolidant. Però pel llibre de gran consum crec que tardarà molt temps en perdre’s el paper.

 

Com es manté una llibreria especialitzada en comunicació tants anys?

És un èxit que durant més de 23 anys es mantingui la llibreria especialitzada. L’èxit rau en ser una llibreria sectorial, amb moltes hores de treball, de dedicació i no només hores d’obertura a la llibreria que ja són moltes, sinó anar a presentacions de llibres, a congressos i a biblioteques. Es tracta de sortir i no esperar a dins de llibreria que vingui la gent. Intentem seguir amb la mateixa filosofia del principi, intentar que no se’ns escapi cap novetat que s’editi del sector i tenir molts llibres especialitzats encara que siguin per una minoria ni que tinguin una rotació baixa però que siguin difícils de trobar en una altra llibreria. Hi ha llibres que, per molt que es venguin poc, s’han de tenir. Hi ha clàssics que no et poden faltar. Ara McLuhan no és ven, però McLuhan s’ha de tenir.