La perspectiva històrica als estudis de periodisme

Per | 28/06/2018

Per Marta Civil i Serra (InCom-UAB)

 

“Els mitjans de comunicació com a constructors històrics de la societat” va ser el tema central de la sessió organitzada pel Màster Universitari en Comunicació Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el 24 de maig de 2018, en el marc del cicle de conferències “Investigar la comunicació”. L’acte va comptar amb la participació de tres professors del Departament de Comunicació de la UPF i membres del Grup de Recerca en Periodisme (GRP-UPF): Cristina Perales, que va impartir la conferència “Les noves fonts per a la història”, i Francesc Salgado i Xavier Ramon, que van participar en la taula rodona posterior, dedicada a reflexionar sobre les metodologies historiogràfiques més adequades en el camp de la recerca sobre comunicació social. I és que, sovint, la metodologia acabarà condicionant si una investigació pot culminar amb èxit o fracàs.

 

Estudiar un mitjà, sense oblidar el seu context i la seva credibilitat

Cristina Perales va partir de la importància que els investigadors, quan analitzen un mitjà de comunicació, també s’atreveixin a aprofundir sobre els referents històrics que han marcat l’etapa estudiada i tinguin en compte la credibilitat que desperta entre els seus consumidors. Només així es podrà interpretar l’objecte d’estudi en totes les seves dimensions. Tenint en compte aquesta recomanació, Perales va destacar que Espanya és un dels països amb menys confiança en la premsa, segons l’estudi de la institució nord-americana Pew Research Centre, presentat a mitjans de maig. Es tracta d’una obra col·lectiva d’Amy Mitchell, Katie Simmons, Katerina Eva Matsa, Laura Silver, Elisa Shearer, Courtney Johnson, Mason Walker, i Kyl Taylor, titulada In Western Europe, public attitudes toward news media more divided by populist views than left-right ideology, en la qual els autors analitzen les tendències i percepcions dels principals mitjans de comunicació a vuit estats europeus: Alemanya, Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit i Suècia. El treball de camp s’ha fet amb enquestes realitzades entre el 30 d’octubre i el 20 de desembre de 2017.

“D’aquest estudi es desprèn que la desconfiança en els mitjans de comunicació espanyols és molt alta (arriba al 69%), només superada per Itàlia (amb un 71%), mentre que, en l’altre extrem, trobem Alemanya amb un índex de desconfiança del 36% i els Països Baixos amb un 33%”, va destacar Perales. Segons el mateix estudi, a Espanya, el 88% de la població considera que és important tenir mitjans de comunicació, però només un 31% confia en la informació que difonen, en concret, els mitjans que consumeix.

Per poder entendre la situació contemporània actual també cal tenir en compte que els europeus cada vegada utilitzen més les xarxes socials per informar-se. “En el cas d’Itàlia i Espanya, Facebook és la font principal d’informació. En realitat sembla que compartim la informació abans de confirmar-la”, va concloure Cristina Perales.

Si ens centrem en l’anàlisi de contingut de mitjans, Cristina Perales va destacar la pràctica de fact-checking, una tècnica metodològica utilitzada per comprovar la veracitat de la informació en els discursos periodístics, just després que una notícia s’hagi publicat. “The Washington Post va ser el primer mitjà en utilitzar-lo, sobretot en el cas dels discursos de campanyes electorals, i ara a Espanya ja ho estan aplicant el programa El Objetivo (La Sexta) i les seccions La Chistera (elconfidencial) i El Cazabulos (Eldiario.es)”. (1) També va voler recordar que Daniel C. Hallin i Paolo Mancini segueixen sent autors de referència en l’àmbit d’estudis comparats de mitjans. (2)

 

Les metodologies historiogràfiques, en revisió

A la segona part de l’acte, Francesc Salgado va explicar l’experiència del Grup de Recerca en Periodisme (GRP-UPF) en l’ús de metodologies en recerques sobre els mitjans de comunicació durant la transició, centrades en l’anàlisi de la construcció del relat.(3)

Durant els anys de la transició es va viure una època singular, en la qual van coincidir mitjans que ja existien durant el franquisme amb mitjans de nova creació. “Si analitzem els mitjans de l’època es pot dir que hi va haver una ‘doble marea informativa’ —la dels vells mitjans en convivència amb els nous—, i tot va passar en un període breu, de només uns tres o quatre anys”, va afirmar Francesc Salgado. “Hi havia dues propostes: una rupturista i una de conservadora, una situació que podria semblar a la Catalunya de fa cinc o sis anys, però en la qual el paper dels mitjans de comunicació va ser molt diferent”, va sentenciar Salgado. Segons ell, la premsa es va aliar amb els nous polítics i va optar pel camí de caire més continuista, seguint les tendències que s’estaven vivint en aquell moment a altres països d’Europa.

Es legalitzen els partits polítics i apareixen vells dirigents que tornen de l’exili. Sorgeix una generació de periodistes que conviu amb una nova generació de polítics i a partir d’aquí es conforma un periodisme esbiaixat. El periodista no es considera només un informador, sinó que es percep a si mateix com a un actor social, un transformador de la societat. El periodisme es va convertir en un punt de llança del canvi d’una societat. Ara no podria ser així, perquè en aquell moment es va aplicar una estructura clarament vertical”, diu Salgado. Segons aquest investigador, la premsa va actuar com a constructor de la història, un fet que avui seria impossible, perquè les xarxes socials han permès establir la comunicació entre iguals i s’ha passat d’una estructura comunicativa vertical a una d’horitzontal.

A partir de tres estudis sobre els mitjans informatius durant la transició del Grup de Recerca en Periodisme (GRP-UPF), l’equip ha renunciat a algunes metodologies clàssiques com les entrevistes en profunditat. “Per una banda ens estem quedant sense protagonistes, sense testimonis de l’època, però en realitat tenir-los a prop ha acabat essent un problema per al desenvolupament de les nostres recerques. El resultat de les entrevistes personals ha estat pobre, perquè aquestes persones expliquen coses que ja s’han dit moltes vegades abans i no ens aporten noves dades. Paral·lelament vam comptar amb grups focals amb persones que havien treballat a la redacció (que eren interpel·lats per primera o segona vegada).”

Salgado va fer autocrítica i va afirmar: “No vam fer rastreig de la comunicació directa entre els centres de poder i els centres de poder periodístic. Podríem dir que aquest treball no està complet perquè ens falta aquesta part. Tampoc vam poder analitzar exactament el clima emocional que es va viure durant aquests tres o quatre anys que va durar la transició i en la qual alguns testimonis afirmen que hi havia un clima de por a un segon cop militar i por també a la represàlia”. Francesc Salgado va afirmar que “hi va haver control ferri amb aparent llibertat d’expressió. Els mateixos periodistes de l’època es consideren uns actors, com a agents socials transformadors de la societat.”

Francesc Salgado va explicar, seguint les paraules de Christopher Tulloch, membre del mateix grup d’investigació, que la memòria dels possibles entrevistats és un element clau, però també un condicionant sobre qüestions històriques. Salgado va afegir que tot projecte ha de complir tres elements fonamentals: comprensió històrica del fenomen a examinar; perspectiva històrica en la literatura, és a dir, de tot el que s’ha escrit abans d’iniciar el propi projecte a desenvolupar; i la mirada històrica en el disseny metodològic (aplicar aquesta mirada històrica que es demana als periodistes també a la pròpia investigació acadèmica).

 

La fragilitat d’obtenir mostres d’internet i xarxes socials

Si tenim en compte l’evolució de les investigacions en comunicació social i, sobretot, en les que avui se centren en un treball de camp sobre temes publicats a internet i a les xarxes socials, Xavier Ramon va ser molt crític: “A internet no et pots fiar de ningú, tot és efímer. Per aquest motiu si es treballa en recerques que han de tenir en compte mostres digitals, cal dedicar esforç i atenció en recol·lectar-les, ja que pot haver-hi un canvi de domini o un problema d’interfície que et deixi sense mostra”.

També va ser molt contundent a l’afirmar que “el que podem investigar avui, potser demà ja no hi podrem tenir accés, per això és crucial mantenir aquesta mirada històrica”. Segons Xavier Ramon, l’investigador ha de tenir clar que ha de dedicar una atenció preferent al disseny de la metodologia que li ha de permetre obtenir i enregistrar la mostra d’anàlisi.

Sobre el rendiment de comptes dels mitjans, Xavier Ramon va voler afegir que hauria de ser un aspecte més estès, no només reservat a uns determinats mitjans. Va queixar-se que no tots els mitjans de comunicació expliquin la seva transparència i que, precisament, en el darrer any hi hagi mitjans escrits que hagin deixat de tenir el seu Defensor del lector, un fet que debilita directament el propi mitjà i, per extensió, tot el sector.

Francesc Salgado va voler cloure la sessió amb una reflexió controvertida sobre el consum de mitjans. “La tendència actual és llegir la premsa que t’interessa per confirmar el que sents, d’aquesta manera el consum de mitjans passa a ser un tema emocional. La política i la publicitat ja ho havien descobert feia anys. La gent no vol afrontar la possibilitat de poder estar informat perquè potser la informació que llegirà no li agradarà. I aquí entrem ja en la necessitat d’estudiar com la neurociència influeix en la presa de decisions”. A partir d’ara caldrà veure, doncs, com l’evolució dels mitjans també demana noves metodologies d’estudi historiogràfiques, per tenir en compte aquests elements subliminars que influeixen en el nou consum dels mitjans.

 

Referències:

  1. Poynter [En línia]. “International Fact-Cheking Network fact-checker’ code of principles”. http://www.webcitation.org/70Sq4nkdu
  2. Entre les obres més rellevants de Daniel C. Hallin i Paolo Mancini cal destacar Comparing media Systems. Three models of media and polítics (Cambridge University Press, 2004).
  3. Per aprofundir en les recerques del Grup de Recerca en Periodisme (GRP-UPF), dirigit pel catedràtic Jaume Guillamet, vegeu l’apartat “Projectes”, al web de l’equip (http://grp.upf.edu/ca/projectes). http://www.webcitation.org/70SqIDgdW

 

Fotografia, d’esquerra a dreta: Xavier Ramon, Francesc Salgado i Cristina Perales, durant al sessió (© Marta Civil i Serra, InCom-UAB)