Carles Bosch o començar sempre de zero

Per | 30/05/2018

+ info: The New Barcelona Post

El gènere documental viu un moment de clara expansió. I, tanmateix, molt pocs s’hi poden dedicar en exclusiva. “Dóna prestigi però no dóna diners”, lamenta Carles Bosch, que acaba d’estrenar el seu últim treball, Petitet, a DocsBarcelona.Bosch és un veterà de l’ofici. Va treballar vint anys a TV3. Va ser un dels primers reporters del programa 30 minuts, on els seus reportatges de guerra i conflictes internacionals li van valer diversos reconeixements. El 2002 firma, amb Josep M. Domènech, el seu primer llarg documental, Balseros, sobre famílies cubanes que intenten arribar a la costa nord-americana. Va aconseguir la nominació a l’Oscar i va ser un èxit sense precedents. Juntament amb En construcción, de José Luis Guerín, va inaugurar el boom del documental a Espanya. Després vindrien Septiembres (2007), Revolució (2009) i Bicicleta, cullera, poma (2010), pel qual va rebre el Goya i va tenir notable presència internacional.

El periodisme li corre per les venes i confessa que se sent més reporter que “director de cinema” encara que també assegura que el documental l’ha ajudat a trampejar una professió que no viu el seu millor moment. “Estem acceptant treballar per a la ideologia que ens paga. Ho dic en plural malgrat que crec que, afortunadament, he aconseguit no fer-ho”.