Nous models de participació ciutadana, a debat en la presentació de la plataforma Decidim

Per | 28/05/2018

Per Núria Reguero OCC InCom-UAB

 

El Laboratori d’innovació democràtica i la plataforma de participació ciutadana Decidim van organitzar el passat 19 de maig les Jornades d’Innovació a la ciutat democràtica. A la trobada, que va tenir lloc a la Fàbrica de creació Fabra i Coats, van confluir acadèmics, tècnics de l’administració, desenvolupadors de programari i altres actors interessats en la transformació de les ciutats lligada a les tecnologies de la comunicació i els processos democràtics.

A través de les diferents ponències i experiències de participació ciutadana i democràcia directa, les Jornades d’Innovació a la ciutat democràtica van proposar nous models per construir la ciutat que garanteixin drets fonamentals per a la participació democràtica dialogant amb els conflictes urbans, fomentant l’autoorganització i atenent als coneixements existents a la ciutat.

L’acte central de les jornades va ser la taula rodona sobre els reptes de la ciutat democràtica, i en particular de Barcelona, a càrrec del professor de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Califòrnia del Sud Manuel Castells i de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

 

Manuel Castells, Ada Colau i Arnau Monterde

 

Manuel Castells, partidari que a internet es visibilitzin la violència, el racisme i el sexisme

Castells va iniciar la seva intervenció assenyalant la urgència d’aprofundir en els drets humans, els quals tenim precisament per ser humans, no ciutadans, i que encara estan negats en la pràctica institucional. El sociòleg es va mostrar partidari que a internet es visibilitzin la violència, el racisme i el sexisme, precisament perquè existeixen: “En un context en què les institucions estan vestides d’hipocresia, internet és el reflex de la societat, i és millor que allò fosc se sàpiga”. El problema, cada cop més rellevant, són els bots que amplifiquen determinats missatges i violència: “La qüestió no són les notícies falses, que sempre han existit, sinó la viralitat i l’automatització que propicia internet”, va explicar el professor.

El sociòleg va referir-se també a la crisi del model democràtic liberal, motiu pel qual la participació ciutadana resulta fonamental: “Les institucions es troben en contradicció amb la voluntat de les persones, els partits polítics són la institució pitjor valorada, i la política, la professió més desacreditada”, va afirmar en base al seu darrer treball, Ruptura. La crisis de la democracia liberal (Alianza Editorial, 2017). Castells va explicar que sense mobilització dins les institucions no hi ha prou energia per lluitar contra les accions dels bancs i corporacions: “La reconstrucció democràtica s’està fent des de baix perquè és lloc més accessible, i per això la ciutadania ha d’estar informada”.

L’autor de La Era de la Información. Economía, sociedad y cultura (Siglo XXI, 2001) i Comunicación y poder (Alianza Editorial, 2009) no dubta que la política municipal per excel·lència és el pressupost, i troba imprescindible que la ciutadania debati conjuntament els procediments legals: “Necessitem introduir mecanismes d’autonomia dels participants, per evitar la cooptació, i cal sobretot la voluntat política, creant programes com Decidim”, va concloure en referència a la plataforma de participació amb codi obert i protecció de dades desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona.

 

Ada Colau, defensora de la innovació en favor de la ciutadania

Per la seva banda, l’alcaldessa d’aquesta ciutat, Ada Colau, va afirmar que “no hi ha participació sense ciutadania amb voluntat de decidir” i que el propòsit de l’Ajuntament és facilitar-ho. Colau va recordar que durant la transició és va forçar que les eleccions municipals se celebressin les últimes, i considera que el gran error va ser delegar la política als càrrecs electes: “Les forces progressistes van donar el missatge a la ciutadania que ja no s’havia de preocupar, provocant el seu desempoderament”.

La batllessa de Barcelona va insistir en què el pas imprescindible per a la participació és que persones estiguin informades, i en aquest sentit, va agrair la feina dels impulsors de la plataforma Decidim: “Jo vull que la meva mare utilitzi el Decidim, i sense que jo s’ho expliqui”, va expressar. El seu propòsit és que hi puguin accedir les persones sense internet i/o sense papers, com a forma d’aprofundir en la democràcia a la ciutat. “Maragall va tenir la visió d’incorporar la informàtica a l’administració pública, creant l’Institut Municipal d’Informàtica i avançant-se a altres ciutats del món. El repte avui és seguir innovant per donar protagonisme a la ciutadania i per garantir la transparència”, va concloure Colau.

La sessió va ser moderada per l’investigador de la Universitat Oberta de Catalunya Arnau Monterde, també membre de l’equip de Decidim. Monterde va plantejar la dicotomia entre l’smart city, dissenyada per treure el profit de les dades, i la ciutat democràtica, en tant que pràctica que només és possible a través dels moviments socials i les polítiques públiques. “Decidim vol situar-se com a referent en la gestió ètica de les dades en favor de la sobirania de les persones”, va afirmar.

 

Tecnologies de la comunicació i democràcia directa, casos actuals

Les jornades van abordar els antecedents i les experiències contemporànies de participació ciutadana i democràcia directa mitjançant les TIC. La professora de Ciència Política i Dret Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona Carola Castellá va iniciar la primera sessió oferint un marc teòric general que va servir d’introducció a la presentació de diferents plataformes digitals de participació dins i fora de l’estat espanyol.

Una d’aquestes plataformes és ParticipaLab, iniciativa de Medialab Prado per al treball col·lectiu en processos de participació digital i física. Arantxa Mendiharat va presentar l’experiència, des de la qual ja han fet propostes per als pressupostos participatius, i també va explicar diferents models tradicionals de participació ciutadana que han servit d’inspiració a ParticipaLab. Un d’ells és el jurat ciutadà, que consisteix a decisions vinculants o referèndums i s’aplica a països com Estats Units i Canadà, on destaquen les iniciatives d’Oregon i Toronto; un altre model és l’assemblea ciutadana, en aquest cas s’ha popularitzat l’experiència irlandesa, composta per un terç de càrrecs polítics i dos terços de ciutadans electes que examinen assumptes públics i que ha permès desencallar la llei de l’avortament.

Una altra iniciativa de mobilització ciutadana a l’estat espanyol és la plataforma Participa Castilla-La Mancha, que va presentar Alberto Abellán. El membre d’aquesta plataforma va compartir els avenços i reptes del procés de participació, que ha inclòs l’elaboració d’un esborrany de la Llei de Participació de Castella La Manxa. Participa Castilla-La Mancha compta amb 525 participants i 215 propostes presentades, xifres que es volen incrementar i que, segons Abellán, donen compte de l’interès de persones pels espais de participació directa. La plataforma aplica el programari desenvolupat per l’Ajuntament barceloní, Decidim.

També va participar a les jornades l’empresa francesa Open Source Politics, que treballa amb programari lliure per adaptar-lo a les necessitats de diferents institucions locals i regionals. El membre d’aquesta empresa Virgile Deville considera que les experiències d’aplicació de les tecnologies de la informació en la governança política formen part dels bens comuns i de l’anomenada tecnologia cívica. Per a l’expert, “el repte és saber col·laborar amb els entorns físics”. Open Source Politics ha incorporat Decidim entre els seus serveis: “Decidim ja s’està aplicant als diferents nivells de l’administració pública, des del local al federal. Aquesta plataforma s’expandeix a la UE perquè és un producte de qualitat”, va explicar Deville.

 

Història i present dels mecanismes de participació democràtica

La responsable d’Assessoria de la Regidoria de Participació i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Forné, va presentar la sessió dedicada als diferents mètodes de participació ciutadana. Forné donaria pas a la regidora de Participació i Districtes de l’Ajuntament, Gala Pin, qui va mostrar la seva preocupació per la deriva europea cap a l’extrema dreta i va apel·lar a la importància que, en aquest context, l’Ajuntament de Barcelona s’obri a la participació dels habitants del municipi. Una de les accions que s’estan duent a terme és la revisió del reglament de participació ciutadana amb el propòsit que resulti en una eina real de poder, anant més enllà dels fòrums d’opinió. “Els mecanismes de participació directa han estat víctimes dels partits i les empreses, el repte és ampliar el seu ús per donar més protagonisme a la ciutadania”, va concloure la regidora.

 

Gala Pin, Yanina Welp i Laia Forné

 

Per la seva banda, la investigadora del Centre per a la Recerca en Democràcia Directa de la  Universitat de Zurich Yanina Welp va recordar que les principals mobilitzacions socials en la darrera dècada han estat per aprofundir en la democràcia o bé per instaurar-la, com va ser el cas de la Primavera Àrab. L’autora del llibre Todo lo que necesitás saber sobre las democracias del siglo XXI (Paidós, 2018) va detallar els mecanismes de participació incorporats a les Constitucions de Suïssa i Estats Units i va reflexionar sobre els diferents mecanismes de participació que existeixen en l’actualitat. “La participació directa és l’origen de la democràcia, però l’arrel de la democràcia moderna és la disputa pels mecanismes de presa de decisió i les idees. Per això cal posar atenció a qui activa aquests mecanismes, per a qui, i les conseqüències que això comporta”, va alertar Welp.

 

Barcelona vol ser la capital de la tecnologia ètica i democràtica 

El motiu de les jornades va ser la presentació del nou disseny de la plataforma de participació desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona, Decidim, així com la inauguració del Laboratori d’Innovació Democràtica, que vol ser un espai d’experimentació política, de noves tecnologies i de pràctiques col·laboratives.

La nova versió de Decidim, plataforma basada en el programari lliure i utilitzada per més d’una trentena de ciutats i organitzacions del món, és l’actualització més completa pel que fa als procediments democràtics. Així ho va explicar el coordinador, Xabier Barandiaran, per a qui “la característica de Decidim és que permet democratitzar la innovació en la mateixa plataforma, a través de Metadecidim”. Alhora, el nucli de Metadecidim, una comunitat de filosofia d’accés obert i participació directa, és la pedra angular del Laboratori d’innovació democràtica. El propòsit del Laboratori és implicar diferents agents socials en el procés d’experimentació amb la plataforma Decidim, incloent també residències d’investigadors.

L’acte d’inauguració del Laboratori va consistir en una conversa sobre les eines d’innovació a l’Ajuntament de Barcelona. El Comissionat de Cultura, Joan Subirats, va explicar que s’estan cercant nous espais i mètodes d’intermediació per distingir els més potents, aquells que arribin als problemes de la gent i permetin canviar les relacions de poder. En quant als principals reptes, Subirats va assenyalar: “L’administració pública confon la igualtat amb l’homogeneïtat, i cal impulsar la diversitat i la transversalitat, per exemple, entre els sectors de la cultura i l’educació”.

Per la seva banda, la Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital, Francesca Bria, va comentar que la participació directa online s’està normalitzant als principals països europeus i a escala global. “Barcelona no té un centre emblemàtic d’innovació democràtica com el MediaLab de Madrid però compta amb iniciatives disperses que formen una important xarxa de capil·lars”, va matissar. El desig de Bria és fer de Barcelona la capital de la tecnologia ètica i democràtica, i en aquest sentit l’Ajuntament ha impulsat eines com el pla per a la sobirania tecnològica.

Finalment, el responsable d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, va alertar que l’altra cara de la moneda de la innovació en determinats models de negoci és el retall dels drets laborals. Per aquest motiu, l’Ajuntament promou un concepte d’innovació que articuli l’ètica i l’economia, en què els beneficis retornin al territori al procomú. Seguidament a la inauguració del Laboratori d’Innovació Democràtica es va presentar la Comunitat Metadecidim i va tenir lloc la 11a Sessió Operativa d’aquest equip.