Emocions i comunicació electrònica textual en català. Un estudi multimetodològic dels recursos emprats per adolescents i adults joves. Carolina Bastida Serra (2017)

Per | 24/05/2018

+ info: TDR

Actualment una gran part de la comunicació interpersonal té lloc a través de sistemes de comunicació electrònica textual. Una característica clau d’aquests sistemes és que no disposem d’indicacions corporals i vocals que estan presents a la comunicació presencial; aquest fet és especialment rellevant per a la comunicació d’emocions, que en les interaccions presencials transmetem en gran mesura mitjançant senyals no verbals. En un entorn on comuniquem emocions de manera constant mitjançant el canal textual, és essencial conèixer quines estratègies emprem per transmetre els nostres estats emocionals, i també amb quina precisió identifiquem les emocions dels nostres interlocutors. Aquestes estratègies poden variar en funció de diversos factors, com ara el sistema de comunicació electrònica emprat, l’edat i el gènere dels usuaris, o la llengua de comunicació. Amb aquesta recerca volem analitzar l’ús i la identificació dels recursos emocionals a la comunicació electrònica textual en català. Proposem, basant-nos en la recerca existent, dues variables que podrien tenir un efecte en aquests usos: el gènere i l’edat dels usuaris. El tema de la comunicació d’emocions en les interaccions electròniques textuals no és nou, però no disposem de descripcions sistemàtiques basades en dades empíriques dels recursos textuals que s’empren en entorns electrònics concrets i en grups concrets. A més, la immensa majoria de recerques relacionades es basen en dades de la llengua anglesa. Per assolir l’objectiu de la recerca proposem una metodologia mixta, que combina dues tasques experimentals i l’anàlisi d’un corpus de llenguatge espontani. Les tasques experimentals ens han de permetre conèixer quins recursos s’utilitzen per expressar emocions a la comunicació electrònica textual en català i fins a quin punt aquests recursos faciliten la identificació d’aquestes emocions. L’anàlisi de corpus ens permetrà observar l’ús d’aquests recursos en un entorn natural de producció de llenguatge. El tractament de les dades té components quantitatius i qualitatius. Els resultats han de permetre obtenir una descripció dels recursos més habituals per expressar emocions a la comunicació electrònica textual en llengua catalana, així com determinar la influència del gènere i l’edat en l’ús d’aquests recursos. Alhora, esperem que les troballes puguin servir com a fonament per a altres recerques, sobretot en l’àmbit aplicat de l’anàlisi de sentiments.