Barcelona, dones i noves tecnologies

Per | 19/05/2018

Redacció OCC InCom-UAB – Barcelona, 18/05/2018

 

L’estudi “L’ecosistema de les tecnologies de la informació i la comunicació des de la perspectiva de gènere a Barcelona” pretén ser una radiografia que analitza quantitativa i qualitativament l’escletxa digital que existeix entre homes i dones. L’objectiu de l’anàlisi és posar de manifest la infrarepresentació de les dones en els sectors estratègics de l’educació, la investigació i l’ocupació relacionats amb les enginyeries i les TIC en general, així com les desigualtats de gènere que s’hi troben.

Una de les novetats del treball està en que el concepte de bretxa digital de gènere. En els seus inicis es referia a les diferències d’accés a les tecnologies per part de les dones, i ara el concepte s’ha estès a les desigualtats en l’ús, l’apropiació i les possibilitats de participació en el disseny i el desenvolupament tecnològic per part d’aquestes.

L’estudi, que l’ha dut a terme l’empresa Eticas Foundation, ha estat coordinat des de la regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, la Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital i Barcelona Activa.

 

Un desavantatge per trobar feina

Segons s’indica, la bretxa rau, en primer lloc, en l’accés a les tecnologies, en el sentit de no disposar d’un equipament o dispositiu connectat a internet; un altre tipus de bretxa és la de creació, relacionada amb els coneixements i, més específicament, amb les “habilitats digitals” necessàries per viure i treballar en la societat actual, i per tant, un desavantatge per dones poc connectades o alfabetitzades en tecnologia i que busquen feina; i una tercera dimensió que es relaciona amb l’ús dels serveis i aplicacions que homes i dones fan de les tecnologies, en el sentit d’utilització de xats, escoltar la ràdio, penjar continguts, fer-se usuari o usuària de determinats serveis, i altres beneficis generales que proporcionen les TIC per satisfer necessitats a través d’activitats en el terreny de la comunicació o l’oci.

Pel que fa a l’educació, els resultats de l’estudi conclouen que la bretxa s’inicia a primària amb una clara evidència d’estereotips i rols de gènere. A través de l’anàlisi de L’informe PISA s’evidencia que les noies no valoren prou les seves competències amb l’ús d’Internet i això repercuteix en les seves expectatives de futur. Aquest problema segueix a secundària, on s’ha detectat que en els llibres de text tan sols el 7,5% dels referents culturals i científics que hi apareixen són dones, cosa que fa que les noies tampoc es vegin representades i no se’ls acudeixi triar itineraris científics. Això queda exemplificat al batxillerat, a on més de la meitat de l’alumnat (54,16%) són dones, tot i que només el 45,32% escullen la modalitat tecnològica.

Quant als estudis universitaris, també més de la meitat de l’alumnat són dones (52,6%) en el conjunt de graus, malgrat que en les carreres de noves tecnologies les dones són només el 13% del total. En els cicles de formació professional també hi ha una majoria d’homes.

 

Només un 1% d’associacions de dones TIC a Barcelona

En l’àmbit associatiu i comunitari, de les més de 20.000 associacions que hi ha a la nostra ciutat, només el 4% són de dones, i tan sols un 1% d’aquestes associacions treballen en el sector de les TIC i Media, com ara Girls in TechWomen in MobileDonestechDones en XarxaLa Bonne Women in Mobile. Cal fer esment de la importància d’aquest teixit associatiu a l’hora de fer créixer el coneixement de les noves tendències tecnològiques i posicions a feines. La major part de les associacions de dones han estat formada amb fons propis (60% del capital), mentre que en el conjunt d’associacions domina el finançament amb fons públics (57%).

A Barcelona, només 1 de cada 3 persones del sector TIC són dones (34,2%), si bé amb una bretxa salarial en aquest àmbit menor que la mitjana de la ciutat, amb un 10% (l’escletxa salarial general és del 22%). Tant a Espanya com a la Unió Europea el percentatge de llocs de treball d’especialistes TIC ocupats per dones ha disminuït en els darrers dos anys (un 3% menys, en el cas d’Espanya, i un 6% menys en Europa). El salari mitjà també és inferior per a les dones; els homes guanyen de mitjana 37.846€ mentre que la dona es queda sols amb 33.800 € pel mateix lloc de feina. La segregació vertical també perjudica les dones que troben un sostre de vidre en els càrrecs directius, segons conclou l’informe.

 

Crear i enfortir les xarxes del sector TIC entre dones

L’estudi també recull moltes de les polítiques i actuacions públiques que es fan a Barcelona, Catalunya, Espanya i a escala internacional. Des Dels projectes i iniciatives laborals existents, es destaquen un seguit de propostes en tots els àmbits. Per exemple, fomentar la presència de dones en càrrecs públics, treballar des de la transversalitat en la incorporació d’aquesta conscienciació en totes les mesures polítiques, i identificar, valorar i intercanviar bones pràctiques en empreses.

Entre les mesures que proposa l’informe, s’inclouen iniciatives en els plans d’estudis a les escoles per tal de fer reflexionar i aprendre en models no esbiaixats per gènere i fomentar les vocacions científiques. Així mateix, es considera enfortir les xarxes entre el sector TIC i associacions de dones, augmentar el finançament públic, passant per donar visibilitat a les dones en els esdeveniments tecnològics punters, com el Mobile World Congress o la Smart City Expo.

Així mateix, es vol permetre un desenvolupament més igualitari i de coresponsabilitat en el món del maneig de dades o Big Data i, a llarg termini, un canvi en la mentalitat de la societat, tot fomentant la sobirania digital per a totes les persones.

 

L’apoderament digital femení, clau per l’ocupació del futur

La tasca d’apoderament digital femení és vital per donar resposta a les necessitats i oportunitats del mercat laboral del futur, sent el sector de les TIC un dels que experimenta un major creixement. Es calcula que es crearan 900.000 nous llocs de treball d’ara fins al 2020 que no es podran cobrir perquè l’oferta de personal qualificat en competències digitals no està creixent al ritme de la demanda d’aquests perfils, segons la OCDE.

L’estudi s’emmarca en el Pla per la Justícia de Gènere, l’eina fonamental de l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció de les desigualtats de gènere, que presenta entre els seus àmbits d’actuació el foment de la participació social, política i tecnològica de les dones de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona canalitza un conjunt d’activitats amb mesures en clau de gènere per reduir i fer desaparèixer l’escletxa digital. El segon objectiu del pla és donar suport a projectes específics de TIC i gènere, i empoderament digital en femení així com vinculació d’empreses tecnològiques a la reducció de l’escletxa digital de gènere a partir d’acords de responsabilitat social corporativa (organització d’una hackaton de dones a través del la subvenció Impulsem el Que fas, o el llançament d’un repte per empoderar el talent femení en el sector tecnològic en col·laboració amb d-Lab de la Fundació Mobile World Capital).

També Barcelona Activa treballa les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral per aconseguir la igualtat d’oportunitats professionals. Mitjançant l’Escola de Dones Professionals, Directives i Emprenedores, ha creat nous programes socioeconòmics per canviar les estructures de poder i eliminar els obstacles que les dones han trobat tradicionalment a l’entorn laboral.

L’entitat fomenta l’acostament de les dones a la tecnologia i la innovació també amb el programa STEAM juntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona; organitza cicles de conferències i jornades per capacitar a millors opcions de feina, la més coneguda és el fòrum Fem Talent. Dos altres programes enfocats en una estratègia d’atracció de talent femení és la formació Open Data el IT Academy.

 

Es pot consultar un resum d’aquest estudi en el següent enllaç.