“La Veu de Catalunya”, Josep M. Figueres (2014)

Per | 15/05/2018

+ info: Editorial Base

La Veu de Catalunya és el diari català més important del segle XX, tant per la seva gran aportació cultural com per la transcendència dels esdeveniments polítics i socials que reflecteix. Aquesta obra incideix en la seva història des d’una perspectiva més periodística i cultural que no pas ideològica o política. La Veu és el gran diari cultural del catalanisme i, de vegades, l’únic a Barcelona, com succeí des de la desaparició de El Poble Català, el 1918, fins a l’aparició de La Publicitat el 1922.

El llibre recull també la relació amb el diari d’una vintena dels seus col·laboradors, directors i redactors, i aporta una documentació excepcional sobre la seva història. Des de l’escriptura fundacional, fins ara inèdita, als documents del dia a dia periodístic, polític i econòmic d’una publicació que, dirigida per Prat de la Riba, i a la seva mort per Cambó, va ser molt més que una tribuna del conservadorisme catòlic. Amb precisió i voluntat exhaustiva, s’aprofundeix en l’aportació cultural, de gran relleu per la categoria dels intel·lectuals que hi participaren —amb noms com Eugeni d’Ors, Josep Pla, Josep Carner i J. M. de Sagarra—, i en la dimensió de diari nacional que maldà pel reconeixement de la identitat catalana.