Carme Figueras: “El repte està en la normalització de la diversitat cultural”

Per | 15/05/2018

Carme Figueras és presidenta de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), del qual és consellera des del juliol del 2010. Figueras ha estat diputada del Parlament de Catalunya des de la V legislatura fins al juliol del 2010. Va ser consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya de maig a novembre del 2006 i regidora de l’Ajuntament de Molins de Rei del 1983 al 2006.

 

Mesa: definició, historia i objectius

Com treballa la Mesa la noció de diversitat?

Mitjançant la constitució de grups de treball i/o comissions on es debat i es reflexiona sobre la representació de la diversitat etnocultural en els mitjans audiovisuals i aquest debat pot finalitzar en materials concrets i/o recomanacions o jornades de sensibilització.

 

Com i quan va sorgir la idea de crear la Mesa?

L’any 2004 el Ple del Consell de l’Audiovisual va acordar crear la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual amb l’objectiu de ser un marc de referència per intercanviar coneixement i idees, i donar resposta a les demandes de la societat civil i per fomentar la representació de la diversitat en els mitjans. La Mesa va ser presentada públicament l’any 2005.

 

Quin és el perfil de les persones membres de la Mesa?

El perfil dels membres de la Mesa són professionals de la comunicació audiovisual que provenen de mitjans de comunicació, institucions, col·lectius professionals, grups de recerca, universitats i associacions interessats en la representació de la diversitat etnocultural en els mitjans audiovisuals de Catalunya.

 

En termes generals, quins són els seus objectius? Des de la seva creació, s’ha modificat algun aspecte important en aquest sentit?

  • Reflexionar sobre la representació de la diversitat cultural als mitjans audiovisuals.
  • Normalitzar la diversitat i contribuir al fet que els professionals i els prestadors de serveis assumeixin la importància social, estratègica i pràctica d’incorporar la diversitat en els continguts audiovisuals en tot tipus de continguts: informatius, debats, sèries de ficció, programes d’entreteniment, publicitat, etc.
  • Fer recomanacions i actuacions en relació amb els operadors de ràdio i televisió, per tal que incorporin la dimensió de la diversitat en les seves estratègies empresarials i en els continguts de la programació.
  • Endegar projectes de recerca i formació i fer-ne difusió sobre el camp temàtic constituït per l’audiovisual, el fet migratori i la diversitat. Debatre temes específics en forma de seminari i potenciar els grups de treball.
  • Elaborar propostes adreçades al sector audiovisual per tal de col·laborar en la millora de la promoció dels valors de la diversitat.

 

Sobre quins aspectes s’ha pogut avançar més? Quins temes resten pendents o necessiten millorar?

Una de les preocupacions constants des que existeix la Mesa ha estat la d’analitzar quantitativament i qualitativa la presència de la diversitat d’orígens de persones migrades en els diferents espais de ràdio i televisió. Tot i que ens hem centrat molt intensament, i durant un període llarg de temps, a estudiar la qualitat de les informacions que tenien persones d’origen estranger com a protagonistes, no hem perdut mai de vista el fet que no només es crea una determinada imatge de la realitat i un estat d’opinió mitjançant els telenotícies o els informatius de ràdio, sinó que també, i de manera molt destacada, les sèries de ficció i la publicitat són elements claus en la creació d’un imaginari col·lectiu al voltant de la immigració i els grups culturals.

La diversitat cultural es pot representar de manera més complexa i creativa en la ficció, sense les limitacions marcades per l’agenda d’actualitat. Considerem que la normalització de la diversitat en els guions i en els anuncis ha de ser una fita a assolir com a societat.

Ara per ara, malgrat que la realitat es manifesta cada cop més diversa, la pantalla no se’n fa prou ressò.

 

A l’hora d’avaluar aquesta evolució i, sobretot, l’oferta actual, s’ha de diferenciar segons el gènere (informatius, ficció, entreteniment, esport, infantil…)? És a dir, es podria dir que uns gèneres tracten millor la diversitat que altres?

En l’estudi de la Mesa “La diversitat a la ficció televisiva” es va concloure que hi ha poca diversitat en la ficció de producció pròpia en els canals catalans i espanyols i, la que hi ha, és lluny de transcendir els estereotips vigents vers les persones migrades i les relacions que s’hi mantenen.

La diversificació de les audiències demana veure’s representada a la pantalla en tots els gèneres i d’una manera digna.

 

Existeix el tòpic que diu que el contingut publicitari s’avança a la societat. Si parlem de diversitat, creus que aquesta frase és veritat?

Crec que no, en un dels darrers estudis de la Mesa, pendent de publicar, d’una mostra de 441 anuncis, només 1 de cada 10 anuncis incorporava certs elements narratius audiovisuals, principalment relatius a la representació de fenotips diferents a aquells predominants (blanc/caucàsic). Les empreses anunciants i els publicistes encara no han apreciat, en general, el valor que els pot aportar representar la diversitat en les seves campanyes publicitàries.

 

Entre les preocupacions dels professionals del sector, apareix aconseguir un bon tractament de la diversitat?

Crec que cal encara molta feina a fer per aconseguir un bon tractament de la diversitat. La formació i la conscienciació en els valors de la diversitat etnocultural dels professionals és encara deficitària. Cal, sobretot, incidir en aquests valors i en les bones pràctiques des de l’àmbit educatiu, especialment en els estudis de comunicació i d’audiovisuals, per tal que els futurs professionals hagin reflexionat sobre aquesta necessitat social.

D’altra banda, també és cabdal l’educació en la diversitat, el respecte vers el que és diferent i la convivència a totes les edats. En aquest sentit, el programa eduCAC, posat en marxa pel Consell amb l’objectiu de potenciar el coneixement del llenguatge audiovisual i impulsar bons hàbits en el consum audiovisual dels infants i joves, mitjançant eines i activitats per a la comunitat educativa, esdevé també un bon recurs per al professorat i el conjunt de la comunitat educativa. El programa compta amb un itinerari específic sobre la diversitat cultural.

 

Discurs de l’odi – atemptats Barcelona agost 2017

Com valoreu des de la Mesa el tractament mediàtic dels atemptats del passat mes d’agost a Barcelona? Penseu que els mitjans han sabut allunyar-se del discurs de l’odi?

Des de la Mesa de la Diversitat no hem fet una anàlisi a fons sobre els atemptats i les reaccions que van generar.

El CAC va elaborar un estudi sobre el tractament dels atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils. Es van analitzar set cadenes, televisions i ràdios, catalanes i estatals. Les conclusions van ser que totes les televisions van emetre imatges de víctimes identificables en la primera reacció informativa que es va produir arran de l’atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona, el 17 d’agost. La situació va millorar en els teleinformatius respectius emesos aquell vespre, on el nombre de víctimes identificables aparegudes en pantalla va ser més baix. Tots els canals de televisió van incloure elements espectacularitzadors, tant en la programació especial com en els informatius, tot i que menys en els canals públics de televisió.

La cobertura que en van fer els principals mitjans que es reben a Catalunya va ser diversa, però, en qualsevol cas, contrasta amb els continguts mostrats per les principals plataformes d’intercanvi de vídeo. Aquestes plataformes van mostrar de manera explícita i en plans curts tant víctimes mortals com supervivents. En aquests vídeos hi apareixen persones menors d’edat afectades i s’hi inclouen elements que podrien permetre la identificació de les víctimes.

Durant la programació especial dels dos dies dels atemptats, es van emetre espais de reflexió en forma de debat amb participació de veus expertes en tots els mitjans, tret de d’una cadena privada estatal. Recórrer a les fonts expertes és una de les recomanacions de la Mesa de la Diversitat en tots els seus documents.

 

Premi per a la Diversitat en l’Audiovisual: Aquest 2018, la Mesa convoca per desè any consecutiu el Premi per a la Diversitat en l’Audiovisual.

Quin és l’objectiu d’aquest Premi?

Els objectius són diversos: d’una banda, donar visibilitat a les produccions audiovisuals i a les iniciatives de qualitat dels mitjans de comunicació audiovisual de Catalunya que s’han dut a terme amb un bon abordatge de la diversitat cultural. En segon lloc, potenciar la presència de la diversitat més enllà de les representacions estereotipades, donant veu a plantejaments, actors i discursos innovadors, integradors i dialogants. També, promocionar les produccions i/o iniciatives premiades com a referents o bones pràctiques, que promouen la diversitat cultural en l’audiovisual com a mitjà d’influència social. Finalment, es pretén encoratjar els mitjans i els productors a abordar la diversitat cultural des d’àmbits i gèneres diversos.

 

Al llarg d’aquestes edicions, quins canvis heu detectat en relació amb els projectes presentats?

Al llarg de les nou edicions dels premis hem detectat que en un principi els mitjans audiovisuals apostaven pel manteniment en la graella de programes sencers sobre la diversitat i darrerament, en canvi, es fa palès que aquesta aposta varia i es converteixen en seccions determinades i puntuals o només alguns capítols. Aquest fet ha provocat canvis a l’hora de redactar les bases dels premis. Aquest canvi en les programacions dels mitjans s’entronca amb les dificultats professionals i econòmiques que pateixen les empreses audiovisuals i la diversificació de l’oferta, la qual cosa provoca canvis continus en la graella de programació.

Potser en la categoria de ràdio és on trobem a faltar més diversificació de projectes, fet que en alguna edició ha comportat deixar-ne desert el Premi.

 

Què es valora a l’hora de decidir els projectes premiats?

Són diversos ítems els que es tenen en compte. Fonamentalment:

  • La representació de relacions entre persones de procedència diverses de manera habitual i quotidiana.
  • La diversificació de la realitat migratòria.
  • La presència de la diversitat cultural, cares diverses, veus diverses i pròpies.
  • La visibilització de persones de procedències diverses amb edats, sexe i aspecte físic diferents.
  • Que promoguin i s’hi escoltin discursos i opinions diferents i no només sobre temes d’immigració.
  • El trencament d’estereotips.

 

Ens pots avançar alguna informació sobre l’edició del 2018?

Enguany tenim un total de 42 projectes entre presentats i seleccionats. Es tracta de programes de televisió, de ràdio, de produccions audiovisuals i de webs (espais en línia, YouTube…).El 15 de juny tenim previst celebrar les jornades anuals de la Mesa que, enguany, dedicarem al discurs de l’odi i hi presentarem unes primeres reflexions del grup de treball que està ara en funcionament que estudia el tractament de la diversitat i el discurs de l’odi a les retransmissions esportives. En la cloenda d’aquesta jornada, com sempre, lliurarem els premis dels quals ja hem parlat.

 

Tancament

De totes les tasques desenvolupades des de la Mesa, quina és de la qual ets sents més orgullosa?

La Mesa ja té una llarga història, de gairebé tretze anys, dels quals jo n’he format part els darrers vuit. Quan va néixer la Mesa eren uns moments de molta arribada de persones procedents d’altres indrets que buscaven instal·lar-se a Catalunya, on hi havia oferta de feina. El repte aleshores era el de l’acollida i la integració social. Ara, el repte està en la normalització d’aquesta diversitat cultural, que ha estat un enriquiment de la nostra societat i és en aquest sentit que els mitjans de comunicació han de mostrar aquesta realitat diversa.

Crec que tots els materials i les actuacions que ha dut a terme la MDA són molt valuosos. Si n’he d’esmentar un parell, serien la Guia de llenguatge inclusiu. Immigració, racisme i xenofòbia i l’estudi La diversitat a la ficció televisiva.