Ajuntament de Barcelona i Mossos d’Esquadra expliquen el seu ús de la comunicació digital

Per | 26/04/2018

Per Redacció OCC InCom-UAB

Els responsables de la comunicació pública de l’Ajuntament de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra van compartir experiències al voltant de la comunicació digital a la conferència “Estratègia de Comunicació Digital. Casos d’èxit de l’Ajuntament de Barcelona i Mossos d’Esquadra”, que va tenir lloc el passat 19 d’abril a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Barcelona.

A l’acte, moderat pel president de l’Associació Comunicació Pública, Santi Torres, van participar la Directora de comunicació a l’Ajuntament de Barcelona, Águeda Bañón; la Directora de Comunicació Digital del mateix ajuntament, Cristina Ribas, i la Cap de Comunicació dels Mossos d’Esquadra, Patricia Plaja.

Avui tothom pot ser emissor i això canvia l’ecosistema comunicatiu. La comunicació digital és el camí i l’eix vertebrador de la comunicació de les institucions”, va afirmar el president de l’Associació Comunicació Pública, Santi Torres. A més, aquest comunicador considera que l’era Gutemberg es troba en procés de d’expiració i que la comunicació més eficaç avui dia és la digital. Torres, també Director de Comunicació de Transports Metropolitans de Barcelona, va explicar que l’Associació Comunicació Pública la van fundar l’any 1981 els primers ajuntaments democràtics per compartir experiències de comunicació institucional.

 

El president de l’Associació Comunicació Pública, Santi Torres, durant la seva intervenció. Per Núria Reguero.

 

La Directora de comunicació a l’Ajuntament de Barcelona, Águeda Bañón, va assenyalar que des dels primers ajuntaments democràtics no hi havia hagut un canvi tan profund en la comunicació pública, i que les institucions van a remolc de la digitalització. L’externalització dels serveis ha estat una forma de gestionar aquesta transformació tan ràpida, no obstant això, l’experta considera que es tracta d’una tasca central que ha d’estar ben integrada a la institució. Per això, en assumir possessió del seu càrrec, proposaria la creació d’una direcció específica, tant dels continguts com dels diferents canals de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona. “En un context de molt soroll informatiu, la comunicació  de les institucions cobra cada cop més importància”, va afirmar. “Avui, la comunicació és en xarxa, i això s’ha de traduir en el funcionament de les institucions: la comunicació no és la cua d’un procés sinó un element transversal i vertebrador”, va concloure Bañón.

 

L’estratègia de comunicació digital a l’Ajuntament de Barcelona

La Directora de Comunicació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Ribas, va explicar la pràctica quotidiana i les claus principals de l’estratègia de comunicació digital del consistori. El nou  model de comunicació digital de l’Ajuntament havia de tenir en compte la importància de les dades, la proliferació –i dilemes- de les plataformes d’economia col·laborativa, la crisis de credibilitat de FaceBook i altres aspectes com el fet que Barcelona sigui una ciutat global. No perdre el contacte ni la confiança amb la ciutadania són dos grans reptes que es van marcar i que es pretenen assolir adoptant el compromís per la participació en un entorn digital segur. Això és el que permet la plataforma Decidim, desenvolupada amb programari lliure i oberta a modificacions, la qual ja ha estat incorporada per diferents administracions catalanes.

Una altra innovació de l’Ajuntament de Barcelona és l’aposta per reduir el volum de xarxes socials i webs i millorar-ne la qualitat: “Tenir molts canals ja no és un indicador vàlid, cal fixar uns objectius i valorar quins resultats ens donen aquestes eines”, va afirmar Ribas. El tancament d’algunes webs ha estat un dels aspectes que més ha costat però el propòsit és aglutinar-les (en especial les d’equipaments) i crear mòduls que es puguin publicar a diferents pàgines simultàniament (per exemple, l’afectació per obres es pot consultar a un web específic i alhora als webs dels districtes afectats). Les apps també han estat subjectes a la reestructuració: “Barcelona és una de les ciutats del món amb més apps, tenir el Mobile Congress no és perquè sí, però les volem racionalitzar i unificar-ne algunes”, va explicar la Directora de Comunicació Digital. L’Ajuntament de Barcelona és també pioner en el desenvolupament de les web apps, i en concret, el nou govern vol potenciar aquelles realitzades amb programari lliure i que disposin de dades obertes.

Ribas no dubta que les xarxes socials comercials funcionen molt bé perquè ofereixen una àmplia difusió i el contacte molt proper amb els ciutadans i les diferents comunitats d’interessos. Si bé, el nou consistori considera urgent racionalitzar-les i potenciar aquelles més fortes, com el canal de Twitter de l’Ajuntament i el del 010. Alhora, i a llarg termini, es projecta un pla per tal de sortir dels entorns comercials: “L’Ajuntament té més de 200 comptes corporatius i el gran handicap és que els criteris els marquen empreses com Facebook. Hem de ser molt cursos perquè això afecta la relació amb els ciutadans”, va alertar l’experta. La plataforma Decidim és un pas en aquesta direcció.

 

L’estratègia de comunicació digital dels Mossos d’Esquadra

La Cap de Comunicació dels Mossos d’Esquadra, Patricia Plaja, va assenyalar que l’estratègia de la seva institució és molt diferent a la de l’Ajuntament de Barcelona i va destacar que cada organització ha de trobar el model que més s’hi ajusti. L’estratègia dels Mossos és la d’un gabinet de comunicació corrent, de fet no té direcció de comunicació digital i la incorporació de les xarxes socials s’ha fet tard. El compte de Twitter el van obrir l’any 2010 per registrar la marca i no seria fins el 2012 que farien la primera piulada. Aquell any el tancarien amb 12.000 seguidors i actualment ja depassen els 500.000, sent un dels comptes de la Generalitat amb més penetració.

Pel que fa als continguts, Plaja va explicar que “no hi ha cap actor que actualment generi tantes notícies als mitjans com els Mossos d’Esquadra”. Però també volen arribar al major nombre de ciutadans a través de les xarxes, en especial als joves; per això han obert un compte d’Instagram i els ofereixen informació per defensar-de de situacions de violència als entorns digitals, a més d’incitar-los a moderar el consum d’alcohol.

Els Mossos també empren les xarxes socials per contrarestar la rumorologia i per recórrer a la col·laboració ciutadana. Aquesta col·laboració seria cabdal rere l’atemptat de Barcelona de 2017: en tres dies 250.000 persones es farien seguidores del compte de Twitter dels Mossos per seguir les informacions de darrera hora.

Aquest acte sobre les estratègies de comunicació digital de l’Ajuntament i els Mossos d’Esquadra va aplegar més d’un centenar de professionals de la comunicació institucional. Els assistents van tenir l’oportunitat de preguntar i resoldre dubtes sobre les seves tasques quotidianes, entre elles, el repte d’arribar als joves.