Accés a la introducció del llibre “El català, llengua mitjana d’Europa”

Per | 13/04/2018

+ info: CUSC

Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized langua gecom munities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d’aquesta categorització, el català no és pas una llengua
petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d’altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l’estonià, etc.).

La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d’això s’ocupen cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l’ús del català en la criança dels fills. Fins i tot s’observen casos de castellanoparlants que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família,alhora que s’hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües, tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats valencianes com a la badia de Palma.