De la picota a la piqueta: el Raval com a paisatge d’excepció a la imatge de no ficció entre La bomba del Liceu (1893) i Ciutat Morta (2015). Joan Miquel Gual Bergas (2016)

Per | 04/04/2018

+ info: Tesis Doctorales en Red

La idea del Raval com un paisatge d’excepció té una provinença triple. En primer lloc, el Raval (o Barri Xino) pot ser pensat com una geografia de les diferències radicals: degut a la seva composició social resulta pertinent la reflexió sobre la norma i l’excepció, sobre els conflictes i tensions derivats de la governamentalitat envers les i els subalterns. En segon lloc, la història del barri resulta indissociable de la història de la presó i resulta un bon cas de estudi per constatar allò que Deleuze definí com el pas de la societat de la disciplina a la societat del control. Finalment, es pot parlar de paisatge d’excepció degut a que es tracta del territori barceloní més representat a la imatge de no ficció en el marc temporal establert aquí.