Debat sobre els drets de l’audiovisual a la UAB

Per | 03/04/2018

Redacció OCC InCom-UAB

 

El periodista i professor Francesc Escribano i l’advocat especialista en drets audiovisuals Carles Viñas van dialogar sobre els drets d’autor i d’imatge a partir d’un seguit de qüestions expressades pels alumnes de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte va tenir lloc el passat 21 de març a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

 

El professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB Josep Maria Martí va obrir la xerrada mencionant que el sector de l’audiovisual és conegut també com a indústria del copyright perquè la seva matèria primera són obres úniques. Per la seva banda, l’advocat Carles Viñas, qui presta els seus serveis a TV3, va explicar la diferència entre els drets de l’audiovisual i els drets de la comunicació. Els darrers marquen els límits relatius a la llibertat d’expressió i el dret a la informació i a l’honor, així com els drets dels menors, etc., per tant, s’ocupen dels continguts i dels operadors. Els drets de l’audiovisual fan referència a la producció, recepció, reproducció i emmagatzematge de la imatge i el so.

Els fets relacionats amb la portada d’Interviú amb el nu de l’actriu Pepa Flores, Mari Sol va servir al periodista i director de la productora Minoria Absoluta Francesc Escribano per explicar que hi ha un abans i un després en els drets d’imatge i d’autoria: Mari Sol no va ser consultada ni remunerada per difondre la seva imatge, seria el seu amic i fotògraf César Lucas, qui oferiria les fotos a la revista sense cap tipus de negociació amb l’actriu. Un cas similar va ser el de l’ex futbolista del FC Barcelona Miguel Bernardo, “Migueli”, després que un periodista publiqués sense consentiment una fotografia del seu nu; des de llavors, quedaria prohibida l’entrada dels periodistes als vestuaris dels jugadors de futbol. “Fa 40 anys els drets d’imatge i de reproducció eren inexistents però ara tot té drets, i cal respectar-los”, va demostrar Escribano.

 

FOTO: (Esq.- dreta) Josep Maria Martí, Francesc Escribano i Carles Viñas a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. © Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB.

 

Els límits legals en la creació audiovisual i en l’activitat de recerca

La idea no té límits, la creació sí”, va sintetitzar Viñas per explicar que la idea no queda subjecta a drets fins la seva plasmació en una obra, i que en cada pas del procés de producció s’entra en contacte amb drets d’altres persones que cal respectar. Els límits de la creació venen determinats pels drets d’autor –la persona natural que crea l’obra- i altres drets de propietat intel·lectual. A més de cobrir meres fotografies aquests altres drets poden acollir-se agents diversos com artistes, intèrprets, executants, productors de fonogrames i gravacions audiovisuals i entitats de radiodifusió.

L’expert va explicar que registrar l’obra no és constitutiu, és a dir, no cal registrar-la a efectes que quedi coberta legalment, el fet d’existir ja comporta la protecció legal. Per exemple, si algú plagia un programa de televisió, l’autor d’aquest pot defensar-se encara que no l’hagi registrat.

Davant la inquietud de l’alumnat per protegir les seves primeres obres, l’advocat va recomanar registres alternatius com Certimail o el registre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió per tal que consti fe de data sobre la difusió de les idees i poder reclamar en cas que fos necessari. Viñas va insistir que “no existeix un criteri estàndard per establir si una obra és plagi, les sentències s’elaboren cas per cas”. Aquestes sentències poden variar segons s’apliqui la filosofia dels drets d’autor anglosaxona o continental; la primera prioritza els drets del productor mentre la segona reconeix l’autor, amb certs límits, per exemple en la investigació.

En relació a l’ús de les piulades a Twitter en els treballs de recerca que es vulguin difondre, l’advocat va explicar que aquestes es regeixen pel dret d’imatge però es poden reproduir amb finalitats d’investigació sempre i quan no sigui per explotar-les comercialment ni per menysprear l’autoria. Pel que fa a les persones entrevistades en l’activitat de recerca i als drets d’imatge en general, recomana demanar sempre permís a l’autor o propietari. També suggereix deixar els usos futurs del material el més oberts possibles ja que a partir d’una recerca pot sorgir l’oportunitat de publicar un llibre, etc.

 

El vessant moral i el patrimonial en la propietat intel·lectual

Viñas va explicar que els drets de propietat intel·lectual tenen un vessant moral i un patrimonial. L’autor no pot renunciar als drets morals, però els patrimonials sí són transferibles, doncs fan referència a la reproducció de l’obra, la seva transformació, etc. Per exemple, l’autor d’un guió cedeix els drets patrimonials a la productora que el transformarà, i que revendrà els drets a altres actors com la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).

Els drets patrimonials generen drets de remuneració equitativa, vinculats a l’ús de l’obra, i típics en l’àmbit musical. Aquests drets els gestionen entitats com l’SGAE, les quals gaudeixen del “repertori universal” i reben una remuneració cada cop que aquest es reprodueix. Es tracta de sumes molt elevades: “Entre el 3 i el 5% del pressupost de les televisions es destina a aquestes remuneracions pels drets d’autor”, va informar Viñas.

L’advocat va recordar que els drets audiovisuals passen a domini públic als 50 anys de l’estrena, i els de la música, als 70 anys de la mort del compositor. Però va alertar que cal fixar-se bé en els drets sobre les partitures.

Amb la iniciativa d’aquesta trobada amb experts, el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB va oferir a l’alumnat la possibilitat de resoldre els seus dubtes en la gestió dels drets de les seves primeres creacions i dels treballs de recerca que desitgin publicar.