Dones i periodisme esportiu, altre espai de lluita

Per | 21/03/2018

Redacció OCC InCom-UAB

 

La Secretaria General de l’Esport i l’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració del Consell de l’Audiovisual a Catalunya, va organitzar una jornada amb el títol Les dones periodistes en la comunicació esportiva el 19 de març de 2018 al Museu Colet (Barcelona). Després de la presentació de l’Informe sobre la presència de dones en la informació i la programació esportiva de TV3 i Esport 3 a càrrec de Carme Figueras (CAC), Imma Pedemonte (TV3), Ruth Gumbau (La Xarxa), Àngels Fàbregues (diari Sport), Cristina Cubero (diari Mundo Deportivo), Marta Cabré (diari L’Esportiu) i Gemma Montero (RAC 1) van debatre sobre la pràctica periodística esportiva a partir de les seves trajectòries professionals.

Diferents mitjans de comunicació, diferents generacions, diferents mirades, en un debat sobre un entorn molt masculí, tant si s’observa el perfil de les persones professionals que s’hi dediquen com si parlem del contingut que ofereix. La taula rodona va estar moderada per Maria Guixà (Catalunya Ràdio) i Blanca Nualart, responsable en matèria de gènere i programes esportius transversals del Consell Català de l’Esport, va tancar l’acte.

Gerard Figueras, secretari general de l’Esport, va marcar el punt de partida del debat. Després d’apuntar que, de les 73 federacions esportives, només quatre presidències estan ocupades per dones, Figueras té molt clar que “tenim molt camí per recórrer” i la seva intervenció va deixar clar que ell està disposat a fer-ho. El secretari general de l’Esport va defensar el desenvolupament de polítiques públiques que eliminin aquesta desigualtat.

Núria Balada, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va defensar que cal “enfortir la veu de les dones als mitjans” i, a continuació, va matissar que aquesta visibilitat ha de ser en positiu, sense estigmes. Balada  també va insistir en la necessitat de polítiques públiques amb visió de gènere, si realment es vol avançar conjuntament cap a una societat més justa i democràtica. La seva intervenció va acabar amb l’emissió del vídeo  #veusquenoveus, que forma part de la campanya de sensibilització posada en marxa el passat 8 de març amb l’ objectiu d’impulsar una visibilitat més justa i equilibrada de les dones als mitjans de comunicació.

 

 

 

Cal més presència mediàtica de l’esport femení, però ha de ser una “presència de qualitat”

A partir de l’anàlisi dels continguts esportius de 178 programes (teleinformatius, retransmissions i magazins) emesos el 2016 pels canals TV3 (generalista) i Esport3 (especialitzat en esports), l’Informe del CAC presentat per Carme Figueras ofereix una fotografia d’una realitat molt preocupant. Els resultats d’aquest treball reflecteixen que la visibilitat de l’esport femení és pràcticament inexistent  (per exemple, la proporció de temps de notícia que ocupa l’esport femení en els teleinformatius analitzats és del 3,9% a TV3 i del 5,3% a Esport3), així com també la necessitat d’enfortir la presència de les professionals de la comunicació (per exemple, les dones professionals de la comunicació que intervenen des de fora de plató, desplaçades al lloc de la informació esportiva, representen un 6,1% o, a Esport3, la totalitat dels professionals de la informació que apareixen en els teleinformatius diaris són homes, tant a plató com fora). Però, si les dades del 2016 son alarmants, encara ho és més el fet que els canvis respecte a un estudi similar anterior, fet l’any 2011, són gairebé imperceptibles.

És evident que cal incrementar la presència de l’esport femení, però no és només una qüestió de quantitat. Pel que fa al contingut esportiu, Ruth Gumbau va criticar el costum als mitjans audiovisuals d’incloure aquesta informació després de la resta, al final dels blocs informatius, o Àngels Fàbregues, que va complementar aquesta idea afegint que sovint només apareix en format breu als diaris, va afegir altra qüestió important, el fet que l’esport femení s’encarregui automàticament a dones periodistes, “¿per què els homes no poden parlar d’esport femení? Ells han de tenir també aquesta sensibilitat”. Pel que fa a la imatge mediàtica de la dona professional, Àngels Fàbregues va parlar del fet que, tot i que s’està donant un increment del nombre de dones periodistes que tracten futbol a la televisió, aquest no contribueix a la igualtat, atès que es busca un tipus d’imatge molt concret. Cubero es va queixar de la presència de dones escollides pel seu físic i no pel seu coneixement. Sense parlar explícitament de cosificació, Fàbregues i Cubero es van referir a aquest problema.

El periodisme esportiu s’adreça majoritàriament a un públic masculí, fet que genera gran part dels problemes plantejats. Davant d’això, Gemma Montero demana més educació, “la base és l’educació”, però alhora pensa que cal treballar més per aconseguir una altra mirada sobre les audiències. Fàbregues va recordar que l’esport femení només ha estat portada del diari Sport un cop. “El que ven és Barça i aquí entrem en el debat del negoci”, va apuntar Cubero.

 

Per que una dona arribi a ser periodista esportiva, ¿només cal que ho decideixi?

Àngels Fàbregues, per expressar la dificultat de treballar al món de l’esport, va recordar que ella ha sentit moltes vegades frases de rebuig cap a la presència de les dones a determinades seccions –sobretot, a la de futbol- i que gairebé totes les dones han de començar fent poliesportiu. Gemma Montero, que treballa a una redacció d’esports els membres de la qual estan a prop de la paritat, va expressar que les dones hem d’aprendre a arriscar-nos, “l’error d’una dona s’analitza de forma diferent al d’un home i, si partim d’aquí, sembla que ens falti un punt d’arriscament”.

Però no tot va ser negatiu, Montero també va apuntar que, segons el seu parer, les dones tenen més capacitats d’organització i això ajuda a assolir determinats jocs de treball com el de cap de producció a una emissora de ràdio. “Ens hem de treure complexos”, va dir Ruth Gumbau o Cristina Cubero va remarcar que ella no ha tingut mai problemes per desenvolupar la seva trajectòria professional. De fet, Cubero va ser molt vehement defensat les seves opinions. A Cristina Cubero no li agrada que s’associï automàticament conciliació familiar i dona, i tampoc no creu que la dona professional es sacrifiqui, “les dones no estan fent sacrificis. Estan vivint la seva vida”.

 

Futur immediat

Al llarg de la jornada varis cops es va mencionar la importància de la manifestació de les dones del passat 8 de març, situant aquesta dia com a un punt d’inflexió que separa un “abans”  i un “després” en la defensa de la igualtat de gènere. I, de fet, el debat posterior a les desoladores dades que va oferir Carme Figueres, va deixar en l’ambient un flaire optimista. Des de la seva experiència, Imma Pedemonte va apuntar que és molt difícil trobar dones  interessades en retransmetre esports. Però les periodistes més joves van demostrar que, potser, això està canviant.

Ruth Gumbau va indicar que la presència de l’esport femení està guanyant pes a La Xarxa –va parlar d’un 35%-. Marta Cabré, malgrat que és l’única periodista dona al diari L’Esportiu i que a vegades li costa molt fer entendre que l’apassiona el motor, també és optimista. Per la seva experiència, ella creu en el resultat del treball constant, en el “treball de formiga”, en “un anar insistint”  i, a més, detecta que hi ha companys molt sensibilitzats amb aquesta desigualtat. Fàbregues percep com els periodistes joves valoren els sues coneixements, tot i ser dona i tenir ja una edat. I Montero, davant l’actual seguiment de l’equip del Barça femení, també veu el futur amb esperança.