El discurs discriminatori als mitjans sota anàlisi

Per | 02/03/2018

Redacció OCC InCom-UAB

 

El Grup de Periodistes Ramon Barnils “a més de fer periodisme, fa discurs sobre el periodisme”. Així ho va explicar Ferran Casas, President del GPRB, a la presentació de l’Observatori del Discurs Discriminatori als Mitjans el 28 de febrer de 2018 al Col·legi de Periodistes de Catalunya. No es tracta de l’expressió d’un desig, sinó que la tasca que fa el GPRB ja està fortament consolidada. Per exemple, ja s’han publicat sis edicions de l’Anuari dels silencis mediàtics i mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans de Comunicació, en marxa des de l’any 2009, està nominat als premis internacionals “Freedom of Expression 2018”, d’Index on Censorship. Mèdia.cat és un dels 16 finalistes, escollit entre 400 candidatures de tot el món. El pròxim 19 d’abril es donarà a conèixer el veredicte.

Dins del GPRB, la creació de l’Observatori del Discurs Discriminatori als Mitjans representa un pas més en aquest camí que té com objectiu millorar el periodisme que es fa. La Coordinadora d’aquest nou projecte, Maria Manyosa, el va presentar com el “germà” d’un projecte anterior, l’Observatori del discurs de l’odi.

A la presentació, també va assistir-hi Aida Guillén, Directora de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, institució que dóna suport a aquesta nova iniciativa. Guillén va fer èmfasi en la utilització perversa dels relats, “la lluita contra el discurs de l’odi no pot convertir-se en censura i control de la llibertat d’expressió”. Lucía Mbomío, reportera i activista afro, amb un discurs hilvanat des de l’experiència pròpia, va tancar l’acte.

 

L’Observatori del Discurs Discriminatori als Mitjans

Maria Manyosa, coordinadora d’aquesta nova iniciativa impulsada pel GPRB, va explicar la metodologia de l’estudi realitzat al 2017. La investigació ha analitzat els discursos de 9 mitjans (La Vanguardia, El País, 20 minutos, NacióDigital, El Español, eldiario.es, TV3, La Sexta i Telecinco) al voltant de 6 esdeveniments, expressats així al treball:

1) L’entrada de 187 persones del Marroc a Espanya saltant el control policial, el 7 d’agost de 2017

2) La Mort de Y.A. per part de la policia catalana

3) Incompliment de l’acollida de refugiats per part d’Espanya

4) El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya denega el permís per a fer una manifestació en contra d’una mesquita al districte barceloní de Nou Barris.

5) La Asociación para la Integración del Pueblo Gitano de Baleares (AIPGB) denuncia una piscina de Mallorca per haver negat l’entrada a persones membres de la comunitat gitana.

6) Membres del poble gitano, ciutadans del barri gironí de Vila-roja, defensen la unitat d’Espanya.

Els resultats es poden consultar amb tot detall al web de l’ Observatori. Són molts i requereixen una lectura acurada. Molt probablement, per això, Maria Manyosa, a l’hora d’explicar les estratègies detectades als discursos discriminatoris va optar per fer una selecció dels aspectes més destacats, com, per exemple, l’elevat percentatge de textos signats per agències de comunicació (54,9%), la no rectificació d’un error com a pràctica periodística generalitzada, la manca de fonts directes dels protagonistes dels esdeveniments o la influència dels documents policials a la redacció dels relats periodístics.

La presentació de Manyosa va deixar palès l’alt compromís ètic que hi ha darrera del nou Observatori, i del GPRB en general. La coordinadora del projecte va insistir en que els resultats no sempre permeten interpretacions unívoques. Per exemple, tot i que es va detectar que només el 16% de les noticies analitzades no discriminen, també és veritat que un 42% inclou aspectes negatius i positius. Aquesta última dada és pot interpretar com un procés de transició cap a un millor periodisme, però també és cert que aquesta barreja comporta incoherències moltes vegades difícils de justificar. A l’hora de visibilitzar els resultats, l’equip també ha tingut cura de no col·laborar en la difusió dels discursos discriminatoris. Un estudi com aquest no pot caure en l’error de contribuir a la difusió de pràctiques periodístiques més que qüestionables, va emfatitzar Manyosa.

 

Cal poder sancionar el discurs discriminatori

Lucía Mbomío,  que va ser presentada com a “reportera i activista afro”, va fer un discurs des del sentiment, des de la ràbia, però en cap cas improvisat. Mbomío va parlar del “maltracte mediàtic” cap a les dones afrodescendents, invisibilitat, hipersexualització, … “No és una qüestió de teories, si baixes al carrer ja pots veure el que tenim”. Mbomío expressa així la seva sorpresa davant uns mitjans que no donen visibilitat a la diversitat que avui tenim a les nostres ciutats. Per fer contrapunt a tot això, Mbomío té en marxa el canal de YouTubeNadie nos ha dado vela en este entierro”.

A la intervenció de Mbomío una idea va sortir de forma recurrent. Davant el poder socialitzador dels mitjans i la facilitat amb la que els discursos discriminatoris s’acaben essent interioritzats, fins i tot per les pròpies víctimes, la periodista demana que es pugui aplicar alguna mena de sanció. “Està molt bé treure a la llum les males pràctiques periodístiques, però caldria disposar d’algun mecanisme de càstig”.

 

Marina Garcés, Adela Cortina i Angela Davis

Tot i que aquestes tres dones no hi eren a la sala, podem considerar que el seu treball va estar molt present. Aida Guillén va mencionar a la filòsofa Marina Garcés quan va fer servir el concepte de “moment anti-il·lustrat”, referint-se a les dificultats que s’han de superar per construir una ciutadania crítica i a la importància de projectes com l’Observatori del Discurs Discriminatori als Mitjans “com a contrapunt a la indústria mediàtica”. Marina Garcés va fer el pregó de les Festes de la Mercé del 2017.

L’empremta de la filòsofa Adela Cortina és evident al treball del nou Observatori. L’estudi es centra en quatre tipus de discriminacions (antigitanisme, aporofobia, islamofobia i xenofòbia). Per tant, ha agafat un vocable creat per Cortina. Ens referim a “aporofobia”, sentiment de rebuig a la persona pobra. De fet, Adela Cortina acaba de publicar un llibre on desenvolupa amb profunditat aquest concepte, Aporofobia, el rechazo al pobre: un desafío para la sociedad democrática” (Paidós Ibérica, 2017).

Per últim, el nom d’ Angela Davis va sortir a la intervenció de Lucía Mbomío. Angela Davis, considerada una de les grans lluitadores pels drets humans i contra la discriminació racial, va donar una conferència en octubre de 2017 al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona.