Marta Narberhaus: “Els nens es consideren ciutadans i creuen que és important estar informat”

Per | 10/02/2018

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat el primer premi dels XXIX Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual a Marta Narberhaus Martínez pel treball Children’s news. Topics, information quality and audience reception around Newsround, Logo and InfoK. L’estudi premiat és la tesi doctoral realitzada per Marta Narberhaus, sota la direcció de Mònica Figueras Maz (Universitat Pompeu Fabra).

Marta Narberhaus, preocupada per la funció educativa de la comunicació, ha analitzat en profunditat els informatius infantils a partir de tres estudis de cas, Newsround (BBC), Logo (ZDF) i InfoK (TVC).

 

Què et va motivar a fer aquesta tesis?

Des de sempre, i especialment des del moment en què vaig començar a exercir de periodista, m’ha interessat la vessant educativa de la comunicació. O també com la comunicació influeix en l’educació, i especialment en les persones joves. Quan vaig tornar a la universitat per investigar sobre el tema vaig veure que realment hi havia molt pocs estudis sobre continguts informatius adreçats a joves i a infants. Això em va motivar a analitzar uns productes periodístics que trobo fascinants: els telenotícies infantils. Molts adults se sorprendrien descobrint-hi temes fantàstics a l’abast de tots els públics…

 

A què atribueixes aquesta escassa investigació?

Hi havia un buit en la recerca en aquest àmbit perquè des de diferents disciplines com la psicologia, la pedagogia o la comunicació s’havien prioritzat estudis que analitzaven els continguts de ficció, especialment les sèries animades i la publicitat, i també els seus efectes en els nens i nenes. També s’ha de tenir en compte que són poques les cadenes de televisió que dediquen recursos a aquest tipus de continguts, perquè són majoritàriament caducs, no es poden reprogramar, com sí es pot fer amb uns dibuixos animats, per exemple…

 

Newsround (BBC)

Logo (ZDF)

InfoK (TVC)

 

Quines són les conclusions de l’estudi? Què aporten aquests programes als nens?

A grans trets, la tesi conclou que aquest tipus de programes donen prioritat a temes socials i que una quarta part dels temes tractats pertanyen a l’agenda infantil, és a dir, a temes propis de nens i nenes que no trobaríem en telenotícies convencionals d’adults. De l’estudi de recepció també es van extreure resultats interessants, com que els nens i nenes participants es consideren ciutadans i creuen que és important estar informat, mostrant interès per les notícies, o que els infants de més edat perceben aquests programes com a infantilitzats i manifesten el desig d’una televisió informativa juvenil que, ara per ara, no existeix.

 

Mirant determinat tipus de programes es poden promoure valors? Com quins?

Newsround, Logo i Info K compleixen la majoria d’elements de qualitat que vam analitzar, entre ells també els criteris d’estimulació i de promoció de valors. Els tres informatius infantils tenen tendències diferenciades respecte als valors que promocionen a partir de les notícies. L’informatiu anglès posa el pes en la promoció i respecte dels Drets Humans, l’afany de coneixement, els valors educatius, la responsabilitat, la identitat cultural, la convivència i el respecte pel medi natural o el medi ambient. Logo, per la seva banda, mostra una preferència clara pels valors educatius i especialment pels valors que promouen el respecte pel medi natural o el medi ambient. I l’Info K fomenta especialment valors com l’afany de coneixement (exploració, descoberta, creativitat) i la identitat cultural.

 

Els  programes analitzats afavoreixen la contribució a l’alfabetització audiovisual del infants?

La recerca ha demostrat que els diferents programes analitzats fan un esforç per contribuir positivament a la descodificació dels mitjans de comunicació per als nens i nenes, amb la inclusió d’espais en què siguin ells i elles els que puguin fer de reporters de les notícies, l’explicació de com funciona el croma als platós de televisió (Info K) o la inclusió de referències per consultar què fer si les notícies els alteren (Newsround). En aquest sentit, els informatius infantils es poden considerar elements d’un entorn no formal que contribueixen a l’educació mediàtica dels més petits.

 

Què opina l’audiència d’aquests informatius infantils?

Els nens i nenes que van participar a la recerca reconeixien que poden entendre moltes més coses d’una informació que està especialment pensada per a ells i elles, pel vocabulari, per la construcció de la informació, pels elements gràfics emprats… També sabem que els nens i nenes adquireixen hàbits en relació amb els mitjans de comunicació segons els que hi ha a casa. Els nens i nenes que habitualment consumeixen continguts informatius amb les seves famílies, o que veuen que els seus pares llegeixen diaris, miren notícies, etc., mostren més interès en la informació.

 

Investigació amb nens i nenes. Quines particularitats té?

A banda de les legals de permisos, consentiments, etc., hi ha altres particularitats a tenir en compte per a l’èxit de la recerca, com per exemple conèixer les competències i capacitats dels nens i nenes segons la seva edat. Per aquest motiu també és important escollir una tècnica adequada per a la investigació i conèixer quin és el nivell de reflexió en l’edat dels infants que es consideren com a objecte d’estudi. També que l’investigador estigui obert a la perspectiva de nens i nenes… per comprendre les seves afirmacions s’ha de recórrer sovint a repreguntar, per captar realment el sentit del que volen dir. Una altra particularitat és la construcció de la situació comunicacional, que amb nens i nenes és especialment delicada… Els nens i les nenes viuen la relació amb els adults sovint de manera jeràrquica, el que els impedeix expressar-se de manera oberta i sincera. Per això, la recomanació és construir d’entrada una relació de confiança, en què l’investigador es mostri empàtic i confident, tractant als nens i nenes com a experts en la seva pròpia vida quotidiana.

 

Hi ha una discussió sobre quina edat es correspon amb la infantesa i a partir de quina edat una persona és adolescent… Quina és la franja d’edat d’aquests informatius exactament? A quins nens es dirigeix? Quina és la teva visió sobre aquesta qüestió?

El públic objectiu definit pels propis informatius és dels 6 o 8 anys i fins els 12. En anglès la franja queda perfectament definida pel que són els pre-teens, però és veritat que aquesta és una qüestió complexa ja que el que espera un nen o nena de 6 anys del programa no té res a veure amb el que hi busca un de 12, i aquest és un dels grans reptes dels informatius infantils: trobar l’equilibri per a que els més petits s’hi enganxin i mantenir també l’interès dels més grans.

 

Els nens volen estar informats, diu la tesi. Com han de ser les notícies per estimular la crítica i la reflexió entre els infants? És imprescindible que nens i nenes tinguin informació al seu abast, informació de qualitat feta especialment per a ells per conèixer el món que els envolta i ser capaços de decidir en els temes que els pertoca, com qualsevol ciutadà hauria de poder fer en una democràcia real. Que els infants creixin amb capacitat crítica i reflexiva és responsabilitat de tots i totes, i així ho reivindica la recerca. Els informatius infantils han de ser una eina per assolir-ho. Una eina a potenciar a l’escola, per part de les famílies… i en certa manera també a reivindicar des de l’acadèmia, des dels professionals de la comunicació i amb polítiques públiques.