Generació de precariodistes

Per | 02/01/2018

+ info: mèdia.cat

El precariodisme és la precarietat laboral dels periodistes. Una realitat que fa unes dècades (a partir dels noranta del segle passat) va començar a estendre’s. Sí, precarietat sempre ha existit però crec que, en la meua generació i posteriors, és molt més present i fins i tot diria que majoritària.

Quan vaig començar la carrera, l’any 1995, el periodisme era una professió reconeguda i ben pagada. Un redactor amb experiència podia cobrar un mínim entre 1.500 euros i 2.000 euros nets al mes, tindre contracte indefinit i saltar de mitjà en mitjà buscant millors condicions.

Actualment, més d’un donaria alguna colzada a les redaccions per aquesta remuneració. Unes redaccions que la crisi ha reduït a la mínima expressió. A més, ara molts són col·laboradors i cobren entre els 30 i els 120 euros, depenent de la peça segons els informes “A tant la peça”, de Media.cat, i “Periodismo en la UVI”, de la CNT. Hi ha una clara bretxa generacional entre els que tenen més de cinquanta anys i els que en tenim menys. Els motius? Molts i diversos.