L’Associació Espanyola d’Universitats amb Titulacions d’Informació i Comunicació (ATIC) es consolida

Per | 21/12/2017

Per Redacció OCC InCom-UAB.

Fotografia: © Jordi Arús/UAB.

 

Autoregular-se com a col·lectiu, de cara als nous estudis universitaris de comunicació que es puguin implantar amb la finalitat de millorar els índex d’ocupació dels titulats, i poder incidir en la docència i programació de les assignatures de comunicació que s’imparteixen a Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat són els dos principals temes que es van debatre a la II Jornada de Formació i Ocupació. El nou espai universitari en comunicació. Els i les “tics” en els estudis de comunicació, organitzada per l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación (ATIC). La cita va ser el 16 de novembre de 2017, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus de Bellaterra.

A l’acte inaugural, la degana de la Facultat de Comunicació de la Universidad de Sevilla i actual presidenta d’ATIC, Maria del Mar Ramírez, va reclamar per a aquesta associació el paper clau com a institució vertebradora. ATIC va néixer l’any 2011 i està formada actualment per 35 universitats. Ramírez va destacar la importància de cooperació i foment de la qualitat en els respectius ensenyaments. Per la seva banda, el Comissionat de la Rectora per a les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (UAB), Jordi Hernández, va confirmar la necessitat d’optimitzar les oportunitats de les TIC per a la formació i la millora de l’ocupació.

 

 

La jornada es va estructurar en dues ponències marc i dues sessions de comunicacions i pòsters, a l’entorn de quatre eixos: els estudis de comunicació i l’ocupació a Espanya, per comunitats autònomes; principals perspectives per a les facultats d’informació i comunicació; fortaleses i debilitats dels plans d’estudi actuals i futurs, i el paper de la comunicació als estudis d’ESO i Batxillerat.

 

85 universitats, més de 600 titulacions

La primera ponència marc va anar a càrrec de Marta Civil i Serra, investigadora de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), que va presentar la recerca “Els estudis universitaris de comunicació a Espanya (2017). Anàlisi de la situació actual per a un debat obert sobre el seu futur estratègic”. Amb aquest treball, l’autora analitza l’oferta i la demanada dels ensenyaments oficials en comunicació impartits a Espanya, adscrits a les branques científiques de les Ciències Socials i Jurídiques, i de les Arts i les Humanitats, seguint la línia de treball que desenvolupa per a l’Informe de la comunicació a Catalunya (Civil i Serra, 2017).

A mode de context, l’autora va recordar l’origen dels estudis de comunicació a Espanya, nascuts com a ensenyaments universitaris el curs 1971‒1972 a la Universidad Complutense de Madrid, a la Universitat Autònoma de Barcelona i, també, a la Universidad de Navarra. A més, Civil i Serra va tractar l’evolució de les tres llicenciatures “clàssiques” (Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques, i posteriorment Comunicació Audiovisual) a l’expansió de noves universitats i titulacions, sobretot a mitjan dels anys 90 del segle xx.

Marta Civil i Serra va confirmar que actualment cada una de les 85 universitats existents a Espanya ofereix algun estudi de grau, màster oficial o doctorat en comunicació, fet que demostra la voluntat de les universitats de no perdre l’oportunitat d’apostar per la formació en informació i comunicació (1). En concret, Marta Civil i Serra va detectar que “durant el curs 2016‒2017, a Espanya, es van impartir 191 estudis de grau, 112 de doble grau, 233 de màster oficial, 2 de doble màster i 76 de doctorat en informació i comunicació”. Aquest volum de titulacions (més de 600) demostren la maduresa i consolidació d’aquests estudis, però alhora la necessitat de treballar coordinadament com a col·lectiu, autoregular-se, i que una universitat no es faci competència a ella mateixa, amb noves titulacions.

Amb aquestes dades a la mà, la investigadora va alertar que “la formació és molt important per al món laboral, però ens trobem en un moment en el qual la sobre-formació universitària també es pot convertir en un obstacle per a l’alumne, a l’hora de trobar feina, i cal que la universitat en sigui conscient”. Paral·lelament, Civil i Serra va aportar una reflexió per al debat sobre el dilema de la durada i cost dels estudis: “mentre les associacions d’estudiants reclamen a l’administració no modificar la durada dels estudis de grau (de 4 a 3 anys) i els de màster (d’1 a 2), per equiparar-los a la majoria de països de l’Espai Europeu d’Educació Superior —amb l’argument que pot encarir el cost global dels estudis—, un percentatge creixent d’alumnes està estudiant un doble grau”.(2)

 

Les assignatures de comunicació a secundària

La segona ponència marc va ser impartida per la degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB), María José Recoder, que va presentar la recerca “El paper de la comunicació a ESO i Batxillerat a Espanya (2017)”, elaborada en coautoria amb Marta Civil i Serra. Aquesta aportació es proposava analitzar les assignatures d’informació i comunicació als nous plans d’estudis implantats per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), a les 17 comunitats autònomes i a les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, respecte l’anterior Llei d’orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE).

A partir de la pauta que les assignatures de secundària de la LOMCE poden ser troncals obligatòries, específiques o de lliure configuració (autonòmica obligatòria o autonòmica a proposta del centre educatiu), les autores van analitzar cada una de les assignatures de comunicació impartides a ESO (Educació Plàstica, Visual i Audiovisual; Tecnologia I i II) i Batxillerat (Cultura Audiovisual I i II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I i II, Imatge i So, Fotografia), establint una comparativa, per autonomies.

Una menció especial mereix l’assignatura de Cultura Audiovisual que s’ha implantat amb la LOMCE gràcies a una reivindicació històrica del sector audiovisual espanyol, que el 2008 havia elaborat un manifest perquè el govern l’implantés a secundària i reforcés l’alfabetització digital entre els joves. Tot i que amb la LOMCE s’ha aconseguit introduir, aquesta forma part del currículum del Batxillerat artístic i no apareix com a troncal obligatòria per a tot l’alumnat, tal com defensen les autores.

“Actualment, la majoria de les assignatures de comunicació a secundària són impartides per docents de l’àrea de dibuix, tecnologia o llengua i literatura. Davant d’això, les facultats amb titulacions d’informació i comunicació, a través d’ATIC, haurien de reclamar que la formació universitària del docent procedeixi de graus, màsters oficials i doctorats en comunicació, per poder impartir aquestes matèries”, va proposar María José Recoder, degana de la facultat amfitriona de la jornada. Recoder també va destacar la necessitat que ATIC es postuli per oferir assessorament als programes dels màsters universitaris en Professorat, d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, uns estudis imprescindibles per poder impartir docència a secundària a qualsevol comunitat autonòmica estatal. La degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) també va demanar que ATIC pugui incidir en el disseny del contingut d’aquestes assignatures de secundària.

La jornada es va complementar amb la presentació de set comunicacions i tres pòsters de professors de les universitats Autònoma de Barcelona, Carlos III de Madrid, Jaume I de Castelló, Màlaga, Navarra, Pompeu Fabra-Tecnocampus (Mataró), Ramon Llull-Blanquerna (Barcelona), Rey Juan Carlos (Madrid), Rovira i Virgili (Tarragona) i Sevilla.

 

Incidir en el Pacte Estatal Social i Polític per l’Educació

Al llarg de la jornada també es va debatre, a proposta de la segona ponència marc, la possibilitat que ATIC es pugui constituir oficialment en grup d’interès (3) —qüestió que es va aprovar— i que pugui fer arribar les recomanacions del col·lectiu a les diverses administracions, en compliment de les lleis de transparència, accés a la informació pública i bon govern vigents. Aquesta proposta arriba en un moment clau, perquè el Govern d’Espanya està impulsant un Pacte Estatal Social i Polític per l’Educació que hauria d’aconseguir un consens entre tots els actors implicats, que permeti elaborar una nova llei d’educació, en substitució de la LOMCE, coneguda com a “Llei Wert”. La nova llei d’educació entraria en vigor previsiblement el curs 2019‒2020, i afectaria els cicles d’ensenyament des de primària a la universitat i suposaria la implantació d’un nou pla d’estudis que se’n derivi.

A la sessió de cloenda, el vicepresident d’ATIC, Josep Lluís Gómez Mompart, i la tresorera, Mercedes del Hoyo, van presentar el resum i les conclusions provisionals de la jornada, i van lloar que les aportacions acadèmiques no es quedessin només en un debat teòric sinó que permetessin aportar propostes concretes d’actuació i establir un veritable debat entre tots els participants. El comitè organitzador té previst publicar les actes, amb tots els textos presentats i les conclusions definitives, seguint el model de llibre d’actes de les primeres jornades (Gómez Mompart, Herrero Subías, coords., 2016), celebrades a la Universidad de Navarra (Pamplona) el juny de 2015

En el marc de la II Jornada de Formació i Ocupació també es va celebrar l’assemblea anual d’ATIC, amb la participació d’un total de 24 degans. Es va aprovar, a més d’esdevenir un grup d’interès, la creació d’un Consell assessor de l’entitat; que la propera assemblea de l’entitat se celebri a la Universitat de Salamanca el novembre de 2018; i que les III Jornades de Formació i Ocupació es puguin organitzar per al 2019. Tot i que no està decidit a on se celebraran, la Universitat d’Alacant ha ofert la possibilitat d’acollir-les (4).

 

(1) A novembre de 2017, el sistema universitari espanyol està format per un total de 85 universitats: 49 de públiques, 34 de privades i 2 de la categoria d’universitats de l’Estat: la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), tenint en compte les tres modalitats d’aprenentatge possibles (presencial, semipresencial i virtual).

( 2) novembre de 2017, l’Espai Europeu d’Educació Superior està format per un total de 48 estats membres, amb la convivència de tres modalitats de sistemes d’ensenyament universitari: estats on tots els estudis de grau tenen una durada de 3 anys, un altre grup amb estudis de grau exclusivament de 4 anys de durada i un tercer model, mixt, en el qual conviuen estudis de 3 anys de durada amb altres de 4 (Font: European Higher Education Area [En línia].


(3) El concepte de grups d’interès fa referència a les “persones físiques o jurídiques i les organitzacions sense personalitat jurídica que duen a terme activitats susceptibles d’influir directament o indirectament en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, en l’elaboració de propostes normatives o en la presa de decisions, en defensa d’un interès propi o de tercers o d’un interès general” (Font: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya [En línia].)

(4) TIC [En línia]: “La Asamblea de ATIC decide poner en marcha el Comité Asesor”.

 

 

REFERÈNCIES

Civil i Serra, Marta (2017): “Els estudis universitaris i la recerca en comunicació” [En línia], a Civil i Serra, Marta, Corbella Cordomí, Joan M.; Ferré Pavia, Carme; Sabaté i Salazar, Joan, eds.: Informe de la comunicació a Catalunya 2015‒2016. Bellaterra: Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General de Difusió. Col·lecció Lexikon Informes, núm. 5, pàgs. 256‒277.

Gómez Mompart, Josep Lluís; Herrero Subías, Mónica, coords. (2016): Jornadas de Formación y Empleo en Comunicación (ATIC/Universidad de Navarra, 29 y 30 de junio de 2015) [en línia]. Sevilla: Asociación de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación (ATIC).