Sàpiens aporta una bona història del periodisme de Catalunya

Per | 05/12/2017

+ info: comunicació21

Segons la Wikipedia, “la premsa escrita és el conjunt de publicacions impreses que es diferencien en funció de la seva periodicitat, que pot ser diària (en aquest cas se sol anomenar diari), setmanal (setmanari), quinzenal (o quinzenari), mensual (mensuari), o anual (anuari); o simplement diari”. És evident, doncs, que el concepte de premsa escrita fa referència a totes aquelles publicacions impreses les quals es diferencien entre si per la seva periodicitat.

Catalunya ha estat i és rica en premsa escrita. Diari de Barcelona va ser una publicació periòdica fundada a Barcelona l’1 d’octubre de 1792 i fins a la seva desaparició va ser el diari més antic del continent europeu. El més vell d’Europa, però, era i és el The Times britànic, que data del 1778. Durant tants i tants anys, Catalunya ha vist néixer i morir una munió de periòdics. La premsa catalana es va convertir, al llarg del segle XIX, en un mitjà de comunicació de masses amb la proliferació de capçaleres. L’anomenada edat d’or de la premsa catalana se situa entre el 1890 i el 1920, període en el qual es van consolidar els diaris que adoptaven els conceptes moderns d’objectivitat i imparcialitat.