El poble gitano, infra representat i estereotipat als mitjans

Per | 04/12/2017

Per Núria Reguero (InCom-UAB)

 

Els mitjans de comunicació exerceixen un rol estructural en la formació d’opinió i en la construcció social de la realitat, però la manca de formació dels comunicadors ha derivat en la generalització d’estereotips que impedeixen conèixer i divulgar la complexitat de cultures com la gitana. Diferents guies per a periodistes han estat editades per tal de solucionar aquest problema i aprofitar el potencial dels mitjans en un sentit positiu.

Recentment s’ha publicat les Recomendaciones para el tratamiento de la comunidad gitana en los medios de comunicación (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2017), dirigides a periodistes, empreses i també a l’administració estatal. Es tracta d’una iniciativa de la Federación de Mujeres Gitanas Kamira, en la qual han participat entitats catalanes com la Mesa per la Diversitat de l’Audiovisual (CAC), el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació Privada Pere Closa. Aquestes recomanacions van ser el principal eix temàtic de la taula rodona El tractament del poble gitano als mitjans de comunicació,  celebrada el 14 de novembre al Col·legi de Periodistes de Barcelona i organitzada per la Mesa per la Diversitat de l’Audiovisual (CAC).

 

Els mitjans han de parlar de la societat real

La identitat i els orígens dels roma van ser els temes de la conferència inaugural, a càrrec del cap del l’Àrea de Cultura Gitana de la Fundació Privada Pere Closa, Sebastian Porras. Seguidament, la presidenta de la Mesa per la Diversitat de l’Audiovisual (CAC), Carme Figueras, va destacar la infra representació del poble gitano tant a les notícies com a la ficció catalana. Segons les dades de l’Informe sobre la igualtat i la diversitat a la televisió publicat l’any 2016 pel CAC, aquests apareixen al 0,1% de les notícies i a la ficció són completament invisibilitzats.

Figueras va insistir que cal que els mitjans de comunicació reprodueixin les característiques reals de la societat”. Programes emesos per les cadenes espanyoles a Catalunya, com la sèrie Palabra de gitano o Gipsy Kings, construeixen una visió simplificada, exagerada i lluny de la realitat del poble romaní: “Se’l retrata com a inculte i que no respecta les normes de convivència”, va lamentar.

 

Racisme institucional

El canvi de consciència dels comunicadors resulta clau en un context d’apogeu del racisme a la Unió Europea. Així ho va il·lustrar el Gerent de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Miquel Torres, llegint unes declaracions del vice primer ministre de Bulgària, Valeri Simeonov, de l’agost passat, reproduïdes als diaris de masses: “Son criaturas salvajes, ferozmente humanas, que exigen un salario sin trabajo y cobran beneficios de enfermedad sin estar enfermas, reciben beneficios de niños para los niños que juegan con los cerdos en la calle y para las mujeres que tienen los instintos de los perros callejeros”.

Torres va fer l’exercici d’interpretar una notícia del dia emprant les generalitzacions que podrien fer els gitanos, referint-se als “payicos Rull i Turull i el patriarca del Suprem” per demostrar que sona burlesc, però això és el que succeeix amb el tractament del poble gitano als mitjans.

El principal problema, segons l’activista i teòleg, és que “tenim un anti gitanisme que s’accepta socialment. Es tracta d’un racisme institucional, perquè és estructural en la societat catalana i espanyola. Estem emblanquits”, va lamentar. També va criticar que “el poble romaní català reivindica la seva diferència i alhora vol participar en les polítiques públiques però que Catalunya no inclou la seva diversitat interna; ens diuen que això ara no és prioritari, que ja en parlarem”. Torres va ressaltar aspectes positius com la revolució feminista romaní -moviment de les dones gitanes que es diferencia del feminisme blanc europeu – i el LGTBIQ romaní.

La presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Gitanes Kamira, Carmen Santiago, va afirmar que “segons quins nous programes televisius han tirat pel terra les polítiques públiques en matèria de diversitat cultural”. L’advocada es va referir al programa Palabra de gitano (Cuatro, Mediaset) com una atrocitat televisiva; a més, es presenta com si fos un documental, però és ficció perquè hi ha guió i persones que cobren per interpretar els seus papers estereotipats, va explicar. L’emissió del programa derivaria en la campanya No-prejuicios i guies com l’editada pel Ministerio de Igualdad i Kamira, amb el suport tècnic del CAC. Les queixes de l’audiència a causa d’aquest fals documental també han culminat amb l’Acord del CAC 25/2013 de 8 de març de 2013; atès que el prestador era de competència estatal, es va instar l’actuació del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, va explicar Figueras.

Així mateix, l’associació Kamira ha aconseguit que es retirin de la xarxa blogs racistes com el de Muerte a los gitanos. També està promovent a diferents ciutats espanyoles torns d’advocats d’ofici especialitzats en delictes d’odi als mitjans de comunicació.

 

Recomanacions per al tractament mediàtic del poble gitano

Figueras i Santiago van presentar les principals recomanacions publicades a l’informe de Kamira i el Ministerio de Igualdad.

Pel que fa a les informacions periodístiques:

  • El primer pas per a un tractament igualitari és ometre l’origen ètnic dels protagonistes de les notícies si aquesta dada no aporta una informació rellevant, sobre tot en els casos de delinqüència”, va explicar Figueras.
  • En general, cal evitar associar els gitanos al conflicte, el masclisme i la violència.
  • El repte és captar la complexitat i la diversitat de l’ètnia gitana, va assenyalar la consellera del CAC. Per això, “cal fomentar les notícies positives i recórrer a la comunitat gitana com a font d’informació”.
  • És necessari posar cura en la redacció dels titulars i la selecció de les imatges per tal de no caure al parany dels estereotips perjudicials.
  • Cal evitar el sensacionalisme i incorporar la perspectiva de gènere.

Pel que fa a la ficció, Figueras va remarcar que:

  • “l’accés de les persones d’origen divers a la formació en arts escèniques és una via cap a la normalització de la diversitat en les produccions culturals”.

En relació a les recomanacions per a les empreses de comunicació i les institucions públiques, Carmen Santiago, representant de Kamira, va explicar que:

  • Cal exigir més responsabilitat als autors dels comentaris als diaris digitals obligant a introduir dades personals i retirant els comentaris que vulnerin els drets humans.
  • També “és important la presència de professionals gitanos als mitjans de comunicació i incloure el punt de vista dels gitanos als continguts”, va remarcar Santiago.
  • Una altra recomanació és l’autorregulació per respectar els codis ètics.

Pel que fa a les autoritats públiques:

  • cal que respectin el principi de presumpció d’innocència.
  • Cal formar els professionals dels gabinets d’informació per al correcte tractament.
  • Es recomana la col·laboració de les autoritats amb els organismes de regulació audiovisual per garantir la igualtat de tracte.

 

Un exemple a seguir, el programa Gitanos (Radio 5)

El periodista Joaquín López Bustamante va parlar del programa de l’emissora pública Radio 5 Gitanos: arte y cultura romaní. “És un programa fet per un paio i per un gitano, que va iniciar amb molt pocs recursos a Radio Exterior, però que cada cop ha anat prenent més rellevància. No sona en prime-time però sí té molta audiència”, es va congratular. Allò gitano és el fil conductor però s’adopta una mirada molt àmplia (emeten diferents gèneres com el jazz, parlen de cinema, etc.). El gran repte és respectar la diversitat i evitar l’assimilació: “Jo no vull ser el gitano de la Radio Nacional, també vull que se’m cerqui per altres temàtiques”, va remarcar.

López es va mostrar molt crític amb els mitjans públics: “Als mitjans privats se’ls ha de fer recomanacions però als públics se’ls ha d’exigir la representació i el tractament correcte de l’ètnia gitana, la més antiga d’Espanya i que la formen més d’un milió de persones. Així s’està fent a Andalusia. Que no tinguem un espai a la televisió pública catalana és una vergonya”. També considera però, que les entitats portaveus del poble gitano haurien d’haver estat més proactives exigint una programació a la ràdio i la televisió.

 

Propostes de futur

Joaquín López va proposar fer un programa similar al de Gitanos a  la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Diferents persones anònimes assistents a la jornada van suggerir la formació als estudis de comunicació i seguir exemple dels mitjans públics de països amb gran diversitat com Macedònia, on s’han establert franges de representació per a les diferents ètnies. Una altra proposta va ser que la Corporació dediqui el 8 abril, dia del poble gitano, a fer una programació dedicada a la cultura romaní. D’altra banda, representants de Sos Racisme van criticar la poca efectivitat del Codi Penal, explicant que és molt difícil que s’arribin a condemnar els delictes per odi als mitjans de comunicació. La consellera del CAC Carme Figueras va prendre nota i va agrair totes les propostes.

 

Enllaços relacionats

Amarí. Revista Cultural Gitana

gitanos.cat

Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya

Rromani Pativ (Recursos sobre el tractament dels gitanos als mitjans de comunicació)

 

 

Fotografia: D’esquerra a dreta, Miquel Torres (Fagic), Carmen Santiago (Kamira) i Carme Figueras (CAC). Imatge cedida pel Consell Audiovisual de Catalunya.