Primera avaluació de l’estratègia per al foment d’un mercat únic digital europeu

Per | 22/11/2017

Redacció OCC InCom-UAB

Els interessos comercials rere el desplegament del comerç electrònic i l’economia digital apunten cap a la creació d’un gran mercat internacional on productes i serveis circulin lliurement amb les mínimes restriccions. Aquest escenari presenta importants reptes polítics per tal de trobar el balanç entre les forces del mercat, la protecció dels consumidors i la justícia social. La principal acció de la Comissió Europea ha estat l’estratègia per a l’assoliment del Mercat Únic Digital (MUD) a la Unió Europea.

L’estratègia del MUD es va posar en marxa l’any 2015 i recentment s’ha fet pública una primera avaluació. El Cap d’Unitat de Política Digital de la Direcció General CONNECT de la Comissió Europea, Martin Bailey, en va comentar els resultats el 10 de novembre a la seu del Parlament Europeu a Barcelona. Bailey, advocat i ex treballador del Tribunal de Justícia, ha redactat algunes parts de la nova legislació derivada de l’estratègia per al MUD, com a expert en les qüestions relacionades amb la competència, la tecnologia i la regulació econòmica.

La reforma de la normativa europea per al desenvolupament de l’economia digital ha esdevingut una qüestió d’urgència davant la preeminència de les noves potències mundials, que ja no són països sinó “les corporacions GAFA -Google, Amazon, Facebook i Apple-, que actualment tenen més poder que les principals companyies energètiques. Google i Apple han esdevingut els principals competidors d’empreses com Audi o BMW”, va explicar Bailey.

 

Necessitats i objectius que es plantegen amb el mercat únic europeu

La unificació de les normatives nacionals és el primer repte que presenta la creació del gran mercat europeu. El Cap de la DG CONNECT va destacar que les diferències legals entre els estats membres fan que només el 37% dels webs de comerç permetin fer compres internacionals. “Des de la Comissió Europea volem harmonitzar aspectes que impedeixen el comerç internacional com per exemple els anys de garantia dels productes. Insistim en què no es tracta de regular els preus sinó d’unificar les normatives nacionals i també d’aconseguir més transparència”, va remarcar. El mateix succeeix amb el geoblocking, que impedeix comprar a persones que es troben fora del país (per exemple, no s’accepta la targeta de crèdit o l’enviament fora del país). Bailey va emfatitzar que no es pretén obligar a vendre a l’estranger ni a augmentar l’estoc sinó d’evitar discriminacions als consumidors pel fet d’estar a un altre país de la UE. “L’objectiu és que s’accepti qualsevol targeta de crèdit i evitar que els consumidors hagin de pagar més pel fet de residir en un país diferent d’on es ven el producte”, va aclarir.

A partir d’aquest escenari, la Comissió Europea ha establert tres grans objectius per a la implementació del Mercat Únic Europeu:

  • Eliminar les barreres d’accés als diferents productes i accions en línia (comprar, reproduir continguts audiovisuals, etc.). Amb el MUD es pretén millorar l’accés a les xarxes d’economia digital per als negocis i els ciutadans, a través de mesures concretes com eliminar el geoblocking (denegació de l’accés a productes o serveis en funció del país des d’on es fa la petició), el foment del comerç electrònic i la unificació de la normativa sobre drets d’autor.
  • Harmonitzar les normatives estatals i establir condicions que permetin la màxima rapidesa en l’expansió del mercat i la seva escalabilitat. Això suposa actualitzar la normativa en matèria de telecomunicacions, plataformes digitals i ciberseguretat. Així mateix, l’aparició de nous proveïdors de notícies com les xarxes socials digitals obliguen a l’actualització de les directives relatives als mitjans de comunicació.
  • Maximitzar el potencial de l’economia digital per competir amb Estats Units. Això suposa també la formació dels treballadors en competències digitals.

 

Les accions legislatives que ja s’han dut a terme tenen a veure amb garantir l’accés a l’economia digital, i són l’eliminació dels costos del servei de telefonia roaming (des de juny de 2017) i la portabilitat dels continguts audiovisuals (als quals els clients podran accedir quan es trobin viatjant per la UE). Una altra novetat legislativa important és l’assignació de la banda de l’espectre radioelèctric de 700 Mhz per a la telefonia 5G i nous serveis online (això permetrà que el mínim de velocitat sigui de 100 Mb per segon, i que la connexió a les carreteres i al ferrocarril sigui ininterrompuda). Així mateix, Bailey va mencionar altres iniciatives com el Tractat de Marrakesh, amb la finalitat de garantir l’accés a continguts textuals a persones cegues o amb altres dificultats, i la iniciativa Wifi4EU, per a l’accés gratuït a internet als parcs, museus i altres edificis oficials; la Comissió vol garantir l’accés a la connexió d’un gigabyte.

Canvis en els mitjans de comunicació

“La UE no té el seu Google ni el seu Facebook perquè no ha invertit en I+D sobre els algoritmes ni en desenvolupament tecnològic ni en súper computació. De fet, en els darrers anys s’ha reduït el pressupost de recerca en tecnologia, mentre a EUA ha augmentat”, va exposar Bailey.

A més, la falta de competències de la UE en educació dificulta, segons l’expert, la formació dels estudiants i treballadors en aquest àmbit. “Els programes d’alfabetització en mitjans de comunicació són essencials per tal que la població sigui capaç de distingir els continguts de qualitat i fer-ne una interpretació crítica, sobre tot davant la proliferació de les notícies falses”, afirma el representant de la Comissió.

Per a l’ordenació de les noves problemàtiques al voltant de la comunicació, la UE vol fomentar el rol independent dels organismes reguladors així com aconseguir l’equilibri entre els mitjans tradicionals i les noves plataformes. Davant la cursa de Google i Facebook per produir continguts, els quals tindran drets d’autor, el Parlament Europeu proposa incloure’ls a la regulació europea per evitar el discurs de l’odi i protegir els menors d’edat en la recepció de continguts. Si bé, certes obligacions no agraden a les empreses: “Les plataformes de difusió de continguts audiovisuals, la majoria d’Estats Units (com NetFlix o HBO) s’han oposat a sotmetre’s a l’obligació de difondre com a mínim un 20% de produccions europees”, va informar el jurista. Aquestes plataformes ho volen tot, des dels continguts fins als festivals, va alertar Bailey, i s’estan aprofitant de la infraestructura europea per promoure les seves sèries, que difonen per l’i-pad.

 

L’ús de les macrodades

Un altre dels objectius de MUD és incentivar el flux de dades i els resultats de les activitats de recerca a tota la UE. La Comissió Europea ha emprès iniciatives no legislatives com l’estudi sobre la forma com s’utilitzen les macrodades i el valor econòmic que se’ls adjudica en el seu ús comercial (la Comissió també treballa per aconseguir una taxació justa dels preus de l’economia digital). L’especialització i la personalització dels serveis que permeten les macrodades fa que hagin esdevingut en una nova font de lucre, i amb la seva lliure circulació a la UE s’espera augmentar en un 4% el PIB de la regió.

Un problema actual que impedeix la lliure circulació de les dades és el fet que les plataformes discriminen els proveïdors de continguts: “Apple prioritza i-Tunes, Booking.com prioritza els hotels amb què té millors convenis, etc…”. Bailey va explicar que es tracta de situacions molt difícils de demostrar però, tot i així, la Comissió preveu accions legislatives properament. Per exemple, s’evitarà l’engany obligant els webs de reserva d’hotels a aclarir si només queda una habitació disponible realment o si és una informació exclusiva de la reserva digital.

Ara bé, les dades personals, per ser privades, requereixen un tractament especial. Per això, la Comissió també vetlla per la seva protecció. Els algoritmes i els sensors resulten de gran utilitat per detectar problemes de manteniment en les infraestructures públiques i evitar desastres, però l’accés a les dades personals requereix de l’autorització personal. Així, per exemple, per molt valuoses que resultin les seves dades per a la investigació mèdica, els pacients sempre tindran l’opció de cedir-les o no. Pel que fa a les qüestions d’interès nacional, els estats membres de la Unió poden quedar-se amb les dades quan la seguretat del país es pugui veure amenaçada.

Un altre problema que trobem de fons és precisament el de la gestió de les macrodades: “Analitzar tota aquesta quantitat d’informació suposa una gran inversió en ordinadors d’alt rendiment, els quals ara són als Estats Units”. Les reduccions pressupostàries en matèria de recerca són un mal auguri en aquest sentit.

 

Inquietuds en la indústria catalana

Al torn preguntes, representants de la indústria catalana van expressar la seva inquietud per la uniformització i els canvis en la normativa sobre drets d’autor i la possible homogeneïtzació del mercat audiovisual europeu. Des de la productora de continguts infantils Drac Màgic, es van mostrar preocupats perquè estan comprant drets d’autor per als seus continguts i per totes les finestres d’exhibició per a un termini de 10 anys, i temen sortir perdent amb el canvi normatiu imminent. El representant de la Comissió Europea va donar a entendre que ens trobem en un context d’incertesa sobre la compra de drets d’autor a llarg termini però considera que la Comissió respectarà les condicions dels contractes ja signats, i també va aclarir que el cinema queda fora de la normativa sobre el geoblocking.

Des de MediaPro Barcelona, temen que la internacionalització del mercat doni peu a una uniformització dels continguts, i que es perdi el model de negoci basat en el territori (com és el seu cas, basat en les competicions esportives a diferents ciutats espanyoles).

El director de recerca del Consell Audiovisual de Catalunya, Martí Petit, va proposar que s’estableixi una taxa europea a les empreses de telecomunicacions pel fet de beneficiar-se de la circulació de continguts a través del seu cablejat, i que els fons recaptats es destinin a promoure les indústries europees. Bailey ho veu poc provable, atès que les operadores ja assumeixen els costos per desplegar la infraestructura.

Bailey va explicar que les properes accions de la Comissió Europea per al foment de l’economia digital s’encaminen a seguir avançant per aconseguir un entorn digital just, obert i segur. L’obertura del mercat i la protecció econòmica dels consumidors suposarà una gran inversió en ciberseguretat i en la infraestructura que permeti la lliure circulació de dades per tota la UE.

 

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Mercat Únic Digital: https://ec.europa.eu/digital-single-market/

Estratègia per al Mercat Únic Digital: https://ec.europa.eu/commission/priorities/digital-single-market_es

Les 10 prioritats de la Comissió Europea: https://ec.europa.eu/commission/priorities_es

Digital Single Market : https://www.youtube.com/user/DigitalAgendaEU

Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya (notícies, convocatòries, guies i publicacions MEDIA) www.europacreativamedia.cat

 

SELECCIÓ DE PUBLICACIONS

 Factsheets from the Informal Digital Summit, Tallinn, 28-29 September 2017: https://ec.europa.eu/commission/publications/tallinn-digital-summit-factsheets_es

Digital technologies are going into every aspect of life. All they require is access to high speed internet. We need to be connected, our economy needs it, people need it. Jean-Claude Juncker, State of the Union Address, European Parliament, 14 September 2016

https://ec.europa.eu/commission/publications/digital-single-market-two-years_es