Evolució dels estudis d’història de la premsa a Catalunya: 1939-1993

Per | 21/11/2017

+ info: UAB

L’any 1939 el bagatge historiografic sobre la premsa dels Països Catalans era prou important. La nostra tradició historiografica arrenca amb l’obra del pioner mallorquí -encara que nat incidentalment a Sevilla- J.M. Bover, Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las Baleares. 1779-1 861, publicada el 1862. Més tard, l’empordanès J. Pella i Forgas escrigué el 1879 a La Renaixenca el conjunt d’articles titulats Periodisme. Estudis històrichs del de Catalunya (J.M. Cadena parla de precedents anteriors a Treballs de Comunicació, 1991) i el valencia L1. Tamoyeres, a Periódicos de Valencia (1880-1881). Arnb el desenvolupament de la indústria periodística al llarg del primer terç del segle xx, es generalitza l’estudi tant de la professió periodística (amb obres com El arte del periodista de R. Mainar, el 1906; Com és fet un diari de J. Morató, el 1918; o Cómo se hace un diario de F. Aláiz, el 1932: J.M. Casasús ens en parla al núm. 1 de Treballs de comunicació, 1991), com de l’evolució històrica de la premsa. En aquest darrer camp es publicaren escnts com Els nos- tresperiddics de J. Surribas (1916), Premsa valenciana de J. Navarro Cabanes (1928, reeditat el 1988), El periodismo en Mallorca de B. Rosselló Porcel (1930) o Laprensa y las prensas en Menorca de C. Vilaverde (també del 1930). Pero amb una especial atenció a la premsa local i comarcal, que aleshores ja havia assolit una difusió molt important (només al Pnncipat, fins al 1930 s’havien publicat monografies o articles almenys sobre Balaguer, Badalona, Girona, Granollers, Lleida, Mataró, Olot, Reus, Ripoll, Tarragona, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedes, etc.). 1 aixo completat per l’acció de les diverses associacions de periodistes, amb els seus annals, anuaris, butlletins i memdries (Cf. J.M. Cadena, <<Les associacions de periodistes a Barcelona», a Annals del periodisme catala, 1984).