Auge del cine documental

Per | 17/11/2017

+ info: El Periódico

Fa 20 anys arribaven a les sales comercials pel·lícules internacionals com Tothom diu ‘I love you’, ‘L. A. confidential’, ‘Carretera perduda’, ‘El món perdut’, ‘Funny games’, ‘Jackie Brown’ i ‘Homes de negre’. Pel que fa al cine espanyol, Pedro Almodóvar n’oferia una de freda (‘Todo sobre mi madre’) i una altra de calenta (‘Carne trémula’), i emergia amb força el nom d’Alejandro Amenábar (‘Abre los ojos’).

Mentrestant, ¿què es coïa en el cinema produït a Catalunya, parlat en català o en castellà? Dues coses destaquen quan mirem enrere i contemplem aquests dos decennis, realment fructífers per a una cinematografia que sortia de la seva abstracció, de la seva política cultural una mica erràtica (en què es privilegiava l’idioma català per a les subvencions encara que, posem per cas, els personatges d’una pel·lícula fossin castellanoparlants perquè procedien d’un barri d’immigrants) i dels seus complexos davant el cinema que es produïa a Madrid o a Euskadi.