Determinants de l’èxit cinematogràfic. Model d’anàlisi de la producció catalana 2008-2014. Ramon Castells (2017)

Per | 07/11/2017

+ info: Tesis Doctorales en Red

Cada divendres les cartelleres cinematogràfiques s’omplen de nous títols que cerquen atraure el màxim nombre d’espectadors al cinema. Poques pel·lícules aconseguiran mantenir-se a la gran pantalla durant algunes setmanes; la majoria seran reemplaçades ràpidament per deixar lloc a les noves produccions, que esperen ser estrenades. Des dels anys vuitanta del segle XX molts autors s’han interessat per determinar a partir d’un model matemàtic quins factors ajuden a aconseguir l’èxit d’una pel·lícula i, d’aquesta manera, mitiguen l’alt risc que suposa el negoci cinematogràfic. Algunes de les preguntes que s’han plantejat aquests autors de forma més recurrent són les següents: com responen els espectadors davant l’obtenció d’un premi?, com influeix en el públic incloure en l’elenc un actor reconegut? o quin efecte té la crítica professional en la decisió d’anar al cinema a veure una pel·lícula determinada? El repte principal d’aquesta recerca ha estat adaptar a la realitat del cinema català els criteris que fins ara s’han emprat per analitzar altres indústries cinematogràfiques, sobretot la nord-americana. La disparitat entre el model cultural i industrial d’aquestes dues cinematografies augurava uns resultats significativament diferents. S’ha recollit informació de 267 produccions catalanes estrenades entre els anys 2008 i 2014 i, seguint el treball dels autors consultats, s’ha realitzat una anàlisi multivariable per contrastar de forma conjunta tots els possibles factors que poden intervenir en l’èxit cinematogràfic. Només d’aquesta manera ha estat possible reduir considerablement el nombre de determinants de l’èxit per establir els que realment tenen influència en l’explotació en sala d’una pel·lícula. Els resultats que s’han assolit són reveladors i definidors de la realitat en la qual es desenvolupa la producció de cinema a Catalunya i refermen amb evidències científiques el coneixement subjectiu d’aquest sector. Per tant, el principal valor d’aquesta recerca radica en el contrast objectiu mitjançant una tècnica provada estadísticament, que, en refermar el coneixement subjectiu previ, aporta seguretat a l’hora de prendre mesures i d’actuar sobre la realitat examinada. Una primera conclusió general del treball realitzat és la poca connexió d’una part de la producció cinematogràfica catalana amb els espectadors ja que un terç de la producció catalana del període analitzat no ha estat vista per gairebé cap espectador. En segon lloc, i com a resum de les conclusions que s’han obtingut amb aquesta recerca es pot avançar que els aspectes pressupostaris i l’estructura empresarial del sector són els aspectes que més influeixen en l’èxit d’una pel·lícula catalana, seguits del reconeixement generat pels guardons principals dels premis Goya —i dels premis Gaudí a Catalunya—, que comporta una forta repercussió en el nombre d’espectadors que aconseguirà aquella pel·lícula. Per contra, la presència en festivals no té cap influència en l’èxit intern d’una pel·lícula, però és determinant en la internacionalització. Pel que fa als factors artístics, només s’ha trobat una relació directa entre l’idioma utilitzat per al rodatge i els resultats obtinguts en taquilla. La resta de factors que s’han introduït en l’anàlisi s’han descartat, atès que no aporten informació significativa al model. La comparació de l’anàlisi sectorial amb els resultats del treball empíric assenyala una peculiar coincidència entre els principals problemes que afecten el sector cinematogràfic català i els factors que intervenen en l’èxit de la seva producció: nivell de pressupost i estructura empresarial són factors que limiten la producció cinematogràfica catalana, però, alhora, apareixen com els determinants més influents en la consecució d’uns bons resultats d’explotació, tant al mercat interior (l’espanyol) com a l’exterior (l’europeu).