Presentació de l’Informe de la comunicació a Catalunya (2015-2016) 28/09/2017

Per | 07/10/2017

L’InCom-UAB va presentar l’Informe de la comunicació a Catalunya 2015-2016  el 28 de setembre al Palau Robert (Barcelona). L’acte va començar amb la intervenció del director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Jordi del Rio González, qui va actuar com a moderador. Posteriorment va intervenir Amparo Huertas Bailén, directora de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Maria Corominas Piulats, membre del comitè científic de l’Informe i de l’OCC InCom-UAB, i autora de l’epíleg de la obra presentada; i Virginia Luzón Fernàndez, vicerectora de Comunicació i Promoció a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Jordi del Río va inaugurar l’acte felicitant a les persones que han participat en l’elaboració del document. A continuació, va fer un breu resum de les actuacions de la Generalitat en el marc de la comunicació. Entre d’altres temes, va mencionar l’elaboració del Pacte Nacional de l’Audiovisual i del decret dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris, però també va exposar la seva preocupació per no disposar encara de dades d’audiència, sobre el consum mediàtic, a Catalunya, problema sobre el que -va afirmar- s’està treballant actualment. En el seu discurs, Del Río també va invitar al públic a reflexionar sobre la incidència de la crisi en la premsa, sobretot en relació amb el tancament de les publicacions locals. Al final de la seva intervenció, Del Río va animar a exigir més al govern actual: “encara que les competències siguin limitades, tenim un mandat democràtic per fer-ho”.

A continuació, va intervenir la directora de l’Incom-UAB. Amparo Huertas Bailén va iniciar la seva intervenció emfatitzant que aquesta es la novena edició de l’Informe de la comunicació a Catalunya. Donada la seva consolidació, va explicar que pot considerar-se «sense cap mena de dubte, un document clau per a la gent interessada en el sector”.

Huertas va valorar l’esforç de les institucions i de les persones que han fet possible aquesta edició de l’informe, un total de 20 autors i autores de 5 universitats catalanes. Va agrair a la Generalitat de Catalunya el seu suport i, després d’excusar a Gas Natural Fenosa per la seva absència en l’acte de presentació, li va transmetre també el seu agraïment per la seva col·laboració com a patrocinador. En tercer lloc, va donar les gràcies a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Sobre l’Informe, Amparo Huertas va destacar el seu caràcter interuniversitari i la seva utilitat. Va començar explicant que el caràcter interuniversitari és una marca pròpia de l’Incom-UAB. Quan va fer referència a l’Informe com a una eina útil, va destacar el seu ús a l’àrea de la investigació: “no volem perdre la possibilitat d’observar l’evolució de la comunicació a Catalunya transversalment”. Però també va remarcar l’interès per donar respostes a les necessitats del sector professional i industrial.

 

 

Maria Corominas, professora del Departament de Mitjans de Comunicació i Cultura a la UAB i encarregada de redactar l’epíleg de l’obra a aquesta edició, ens va fer un resum dels capítols que recull l’Informe. Corominas, davant la pregunta sobre quin és el punt de partida del bienni 2015-2016, va respondre, sense dubtar, “la crisi”, però va indicar també que hi ha certs indicis de recuperació. Aquesta és una idea que es desprèn, sobretot, de la lectura de l’article de Mercè Díez sobre economia i finançament, va assenyalar Corominas.

A continuació, va passar a tractar la situació de cada mitja de comunicació. Corominas va començar parlant de la premsa, al considerar que és el més afectat per la crisi. Del capítol de Joan Corbella, Corominas va escollir diversos exemples per explicar la delicada situació del sector. No s’han recuperat els ingressos publicitaris i s’ha reduït la venta de diaris, va destacar.

Corominas, davant d’aquestes dades, va plantejar que hi ha tres tipus de crisis, dos d’elles explicades a l’Informe i una addicional que ella afegeix. La primera ha estat resultat de les grans complicacions que ha tingut i té el món dels mitjans. La segona crisi sorgeix arran de la gran competència existent avui en dia i la tercera crisi es resumida per Corominas de la següent manera: “tot això passa amb un model de negoci incert”.

A diferència de la premsa, la ràdio, la televisió, el cine, el sector editorial, la indústria musical i els videojocs han deixat darrera la crisi, en major o menor grau segons els cassos, va aclarir Maria Corominas. Prenent com a punt de partida el capítol dedicat a la ràdio, de Carles Llorens, Corominas va afirmar: “la recuperació de la ràdio ha succeït”, encara que s’ha de tenir en compte que el punt de partida era molt baix. Corominas va remarcar també la incorporació de càmeres als estudis de radio per retransmetre els programes per Internet com a pràctica innovadora. Sobre la televisió, i a partir del treball de Reinald Besalú, Maria Corominas va distingir entre el context espanyol i el català. A Espanya la inversió publicitària ha continuat creixent i, en canvi, a Catalunya s’han reduït els ingressos publicitaris dels canals nacionals i locals de televisió digital terrestre en obert. Sobre el capítol dedicat al cine, escrit per José Caballero i Daniel Jaroid, Corominas va subratllar la seva millora – ha augmentat el nombre d’estrenes i títols–, encara que va puntualitzar que s’haurà d’esperar per a comprovar si és un fet estructural o conjuntural.  En referència al sector editorial, aportació de Xavier Cubeles a l’Informe, Corominas va destacar l’augment del nombre de títols i un petit repunt de les vendes, però va matissar que això no és el que s’observa en relació amb les publicacions en llengua catalana. En canvi, l’escolta de música en català ha millorat gràcies a la ràdio, va indicar Corominas a partir de l’anàlisi del text de Lluís Gendrau. Sobre els videojocs, capítol firmat per Ruth S. Contreras i Xavier Ribes, Corominas va fer èmfasi en el creixement del mercat tant a Espanya com a Catalunya.

Fet aquest recorregut, Maria Corominas va abordar aspectes més globals. Va començar pel marc legal a partir del capítol firmat per Isabel Fernàndez i Marc Espín. Les llicències dels canals de TDT i la preocupant situació econòmica de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van ser els temes més destacats. I, per últim, Maria Corominas va abordar la digitalització. Segons la professora de la UAB, aquest és un tema clau a molts dels capítols, però es va centrar en les mirades aportades per Eudald Domènech, Joan Sabaté i Josep Rom. Del capítol escrit per Domènech, Corominas va subratllar el seu treball sobre les plataformes com Netlix. Sobre el text de Joan Sabaté, Corominas va aclarir que es centra en els hàbits de consum i ens va invitar a reflexionar sobre el que s’entén per audiència avui dia. Segons va recollir Corominas, Sabaté considera que aquest és un terme antic que “no acaba de funcionar”. Per últim, Corominas va destacar la mirada de la digitalització des de la publicitat a partir del text de Josep Rom.

Maria Corominas va parar atenció al capítol sobre la llengua, de Carme Ferré. En relació al consum en català, Corominas va plantejar que és necessari pensar en el pes de l’oferta en català, en les polítiques públiques institucionals i en l’activisme social. En aquest punt, Corominas va apuntar estimulants preguntes: “què significa tenir una pròpia llengua?”  o “què elements impulsen aquest llaç?”.

Per últim, va descriure el treball de Marta Civil sobre la investigació i la docència a Catalunya com un treball minuciós. En primer lloc, ha augmentat l’oferta d’estudis i, en segon lloc, hi ha més matriculats. Però, sobretot, Maria Corominas va advertir que l’augment de doctors i doctores rau en el final de plans d’estudis antics, el tancament dels quals s’ha produït durant el bienni estudiat.

En termes generals, Maria Corominas va valorar molt positivament l’Informe: “Ens dona una bona anàlisi per entendre el sector”. Corominas va apuntar que, encara que els capítols tenen un alt component descriptiu, també donen línies clares d’interpretació. Com aspecte negatiu, va fer èmfasis en la falta d’algunes dades claus per poder fer una bona anàlisi, fent referència sobretot a la qüestió del mesurament de les audiències.

La presentació de la novena edició de l’Informe de la comunicació a Catalunya va finalitzar amb la intervenció de la vicerectora de Comunicació i Promoció de la UAB, Virginia Luzón, qui va destacar la utilitat del llibre per poder comprendre el sector i realitzar canvis en la societat. Ja a la cloenda, Del Río va fer un apunt sobre la qüestió de gènere. El director general de Mitjans de Comunicació de Catalunya va explicar que no és habitual participar a una taula essent minoria i, en aquest sentit, es va mostrar l’orgullós d’haver format part d’aquest acte.