Per un tractament mediàtic inclusiu de l’islam

Per | 07/10/2017

 

Projecte:
Religió i consum mediàtic a contextos post-migratoris, la mirada de les dones musulmanes procedents del Magrib a Catalunya (RELIG 2015 00016)

Finançament:
Direcció General d’Afers Religiosos (Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge – Generalitat de Catalunya) i Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Responsable:
Amparo Huertas Bailén, Directora de l’InCom-UAB i Responsable de l’OCC InCom-UAB

 

Aquest projecte aprofundeix sobre la influència de la religió als processos d’hibridació cultural lligats a una experiència migratòria a partir de l’estudi del consum cultural. El treball de camp s’ha centrat en l’anàlisi de les dones musulmanes procedents del Nord d’Àfrica amb més de 5 anys de residència a Catalunya. La mostra final ha estat formada per dones d’origen marroquí (22), de Tunísia (2) i d’Algèria (1). S’ha aplicat l’entrevista en profunditat (estudi qualitatiu). El treball tracta la interseccionalitat entre gènere-creença religiosa-país d’origen (dona-musulmana-magribina) a un context post-migratori com es el català, fixant la mirada en el consum de televisió, ràdio, premsa, cinema i internet, i en l’ús de les Tecnologies de la Comunicació (TIC) amb relació a la comunicació interpersonal. Les principals conclusions són: (a) La influència de la cultura musulmana és molt més evident que la de la religió com a dogma; (b) La mostra reflecteix molta llibertat a l’hora de definir la seva dieta mediàtica, en gram mesura gràcies a la incorporació de l’ordenador i del mòbil; (c) Internet ha esdevingut la principal font d’informació religiosa, amb una presència destacada de contingut elaborat per persones que s’ autodenominen expertes i que moltes vegades responen a un perfil fonamentalista; d) La influència de la cultura musulmana a la dieta mediàtica ha quedat palesa amb la incomoditat de veure escenes de sexe, sobretot davant la presència del pare; e) El seguiment de pràctiques religioses com a motiu de consum mediàtic només és visible en relació amb les apps específiques; f) La mostra considera que els mitjans donen una imatge negativa del col·lectiu musulmà; g) Les usuàries de les xarxes sociodigitals tendeixen a mostrar la seva creença religiosa; h) Davant comentaris racistes i xenòfobs a Internet, la resposta habitual és el menyspreu.

Descarregar PDF