Projectes en desenvolupament a Betevé MediaLab

Per | 17/05/2017

Els guanyadors de la primera convocatòria de projectes innovadors en l’àmbit audiovisual de betevé Media Lab, l’espai d’innovació i desenvolupament del canal de la ciutat de Barcelona, treballen al voltant  de les audiències i, més concretament, en el terreny de les “experiències audiovisuals”.

 

El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) va organitzar una jornada el 4 de maig del 2017 on es van presentar els guanyadors de la primera convocatòria de projectes innovadors en l’àmbit audiovisual de betevé Media Lab, l’espai d’innovació i desenvolupament del canal de televisió públic de la ciutat de Barcelona. En concret, es van exposar dos iniciatives i ambdues tenen en comú la preocupació sobre com atraure les audiències, com fer sentir al públic més implicat i proper als continguts. El concepte “experiències visuals” va ser un dels més mencionats.

Lau Delgado, coordinador del betevé Media Lab, va ser el moderador. En primer lloc, va intervenir Natàlia Herèdia, responsable del projecte “Ús de UX en la creació de formats televisius” i, a continuació, Jordi Pèlach va exposar el treball  “Ús de la gamificació passiva en processos d’engagement televisiu”.

A la presentació de la trobada, que es va celebrar a la sala d’actes de la seu del CPAC a Barcelona, Delgado va aclarir que els últims canvis de betevé són molt més que un canvi d’imatge. Per demostrar-ho, va exposar una llarga llista d’objectius: es treballa en la difusió a totes les pantalles, es vol arribar fora de la ciutat de Barcelona, es vol incentivar la participació i la interacció amb el públic,… Ara bé, potser la millor prova és l’aposta per un Media Lab que serveixi per a experimentar què farem en un futur. El repte d’aquest espai és indagar sobre què productes audiovisuals estarem consumint d’aquí a dos anys i aquesta és precisament la raó d’aquesta convocatòria de projectes innovadors.

Natàlia Herèdia, dissenyadora d’experiències digitals a Gammaux, ens va explicar que la clau és trobar productes viables econòmicament, factibles des del punt de vista tecnològic i desitjables en relació als usuaris/espectadors. El desenvolupament d’experiències d’usuari (UX) requereix d’investigació. És necessària una recerca que detecti les necessitats i expectatives dels públics amb una metodologia que permeti recollir aquesta informació durant el procés de gestació d’un projecte comunicatiu. Aquesta és l’única manera de poder evitar el fracàs o, com a mínim, de tenir un espai per a reconduir i adaptar les propostes. Natàlia Herèdia explica que, en realitat, es tracta d’aplicar el sentit comú: fer un disseny de treball que inclogui una prospectiva del que interessa i una validació d’un pilot.

Jordi Pèlach, del Col·lectiu Fita, va parlar de la gamificació passiva. D’entrada, ja va donar compte de la contradicció d’aquest concepte: si es juga, no es pot parlar de passivitat. Però és que Pèlach parla també de la capacitat d’implicar-te amb una narrativa deixant-te atrapar per aquesta, el que recorda al que abans, a l’època analògica, es deia “experiència estètica”. El projecte de Pèlach té com a objectiu comprovar l’efectivitat de la gamificació de les narratives tradicionals a l’hora de generar engagement entre l’audiència, arribant fins i tot a provocar canvis en la seva conducta a l’estil del fenomen fan, però donant cabuda al que ell anomena engagement passiu.

 

“S’ha d’evitar la pressió d’incorporar l’última novetat constantment”

Lau Delgado, per a concloure el debat, va explicar els importants canvis que han petit els denominats “dossiers de venda” de projectes audiovisuals en pocs anys. La informació que abans es resolia amb una frase feta tipus “es farà servir l’espai digital” -i això volia dir normalment fer marketing online-, ara s’ha de desenvolupar molt més. Els projectes han d’incloure el que es farà a cada pantalla i detallar el tipus de relació i activitat que es pretén estimular per part dels públics en cada cas. Molta més feina i, a més, en un món molt canviant. Però Delgado també té clar que només s’ha de fer servir aquella tecnologia que realment contribueix a la proposta. S’ha d’evitar la pressió d’incorporar l’última novetat constantment.