La mirada crítica de Daniel E. Jones

Per | 11/03/2017

Marta Civil i Serra (InCom-UAB) ressenya el llibre de Daniel E. Jones Industrias de la comunicación y la cultura en España y Cataluña, compilat per Isabel Fernández Alonso i Maria Corominas Piulats (Barcelona: Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, col·lecció Documentos de Estudio, núm. 5, 2016)

Consideracions prèvies
Abans d’entrar a fons en analitzar el contingut d’aquest llibre voldria fer una reflexió inicial sobre el fet que es tracta d’una obra pòstuma. Daniel E. Jones havia explicat, en diverses ocasions, que volia escriure un llibre, volia disposar del temps necessari per fer una aportació original recollint el bagatge acadèmic dels seus trenta anys de carrera investigadora. Però la mort inesperada l’any 2007 va estroncar el seu projecte.

A partir d’aquell moment, les investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona Isabel Fernández Alonso i Maria Corominas Piulats, amb les quals Jones havia compartit investigacions i inquietuds acadèmiques, sobretot a l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB), van decidir que una bona manera d’homenatjar-lo era fent realitat el seu somni, encara que fos pòstumament: recopilar en un volum una selecció dels seus textos publicats més prolífics, una idea a la qual s’hi va sumar la Universitat Ramon Llull (URL), de la qual ell en va ser professor titular des de l’abril del 2000.

L’expertesa d’un investigador innat
Daniel E. Jones va néixer a Argentina l’any 1950 i va arribar a Catalunya, d’on ja no se n’aniria mai, el 1973. Segurament aquest fet va influir en el seu caràcter i també la seva passió per la lectura i l’afany de documentar-se al màxim, la qual cosa el van convertir en una persona de ment oberta, amb una mirada singular. Llicenciat i doctor en Ciències de la Informació (Periodisme) per la Universitat Autònoma de Barcelona, Jones detectava l’holografia i el relleu de l’àmbit comunicatiu que ens envolta d’una manera privilegiada, anticipant-se a la mirada d’altres investigadors.

Industrias de la comunicación y la cultura en España y Cataluña recull una mostra de la seva producció científica més rellevant, tant capítols de llibre com articles científics, publicats entre 1987 i 2007. Les compiladores destaquen, a la presentació del llibre, que els textos “s’ocupen, amb la perspectiva històrica que caracteritza els treballs d’aquest autor, de qüestions relatives a l’economia de les indústries de la comunicació i la cultura, una de les seves línies d’investigació prioritàries”.
En el primer capítol “Democracia, comunicación y negocio: el crecimiento desmesurado en la concentración económica” , Daniel E. Jones teoritza sobre el perill de la concentració mediàtica a escala global i reclama la necessitat que els estats (i els organismes internacionals que representen els estats) vetllin per un control democràtic dels mitjans, en benefici dels ciutadans.

El segon capítol, “Aproximación teórica a la Estructura de la Comunicación Social” , l’autor estableix les bases teòriques d’aquest àmbit acadèmic específic, des d’una perspectiva històrica, però també econòmica, política, sociològica i tecnològica. Un text que segueix essent un referent, deu anys després de la seva primera publicació.

Els set capítols següents conformen una unitat d’anàlisi a l’entorn de les indústries de la comunicació i la cultura específicament a Catalunya i a Espanya, a partir de punts d’interès concrets. En aquest sentit, el tercer capítol, titulat “La penetración transnacional en la cultura española: el liderazgo de Bertelsmann” , analitza el paper central d’Espanya en el món editorial mundial i l’esforç de grans conglomerats estrangers per poder entrar en el mercat estatal, mentre que el quart capítol, que se centra en “La prensa en la España de los noventa: triunfo del lucro” , ressalta el paper dels mitjans en la transició democràtica i com el model de negoci de la premsa espanyola presentava una fragilitat considerable davant d’actors econòmics i polítics que hi volien incidir directament.

“La comunicación en España: 25 años después de Franco (1975–2000)” , publicat com a cinquè capítol, presenta un estudi transversal de balanç del període postfranquista i analitza com influeix, tant en el sector mediàtic públic como en el privat, la integració espanyola a la Unió Europea l’any 1986. S’endinsa en els vincles entre les indústries de la comunicació i les indústries culturals, aborda la inversió publicitària, i posa èmfasi també en les estratègies d’especialització i diversificació, així com en la pugna entre Madrid i Barcelona per assolir la capitalitat en l’àmbit mediàtic de l’Estat.

El sisè capítol, “Grupos mediáticos y culturales en España” , presenta part dels resultats de la investigació Concentració de la propietat dels mitjans de comunicació a Catalunya, dirigida per Daniel E. Jones, amb la col·laboració de l’investigador Àlex Lora Cercós, desenvolupada durant els anys 2005 i 2006, en el marc de l’InCom-UAB, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un dels textos més valuosos de l’obra, que aconsegueix traçar el mapa dels grups, pel que respecte a l’accionariat i a les seves activitats al llarg del procés productiu, tant a escala estatal com catalana, i sense deixar de banda la seva dependència del mercat exterior.

A continuació, el setè capítol, “La globalización comunicativa en Cataluña. Procesos y tendencias” desvetlla com la concentració urbana a l’inici del segle XX fomenta la creació d’un sistema de masses català, especialment de la premsa, la ràdio, la indústria publicitària i les indústries culturals (editorial, cinematogràfica i fonogràfica), que es veu interromput per la dictadura franquista, l’any 1939. A partir de la segona meitat dels anys setanta, amb la mort de Franco i l’entrada en vigor de la Constitució de 1978, es recupera el dret a la llibertat d’expressió, apareixen nous canals autonòmics de ràdio i televisió públics i es configura un nou sistema d’economia de mercat que fomentarà l’aparició de noves iniciatives de mitjans de capital privat.

El vuitè capítol, “Industrias culturales de edición discontinua: editorial, fonográfica, videográfica, multimedia” , publicat a l’obra col·lectiva de l’InCom-UAB Informe de la comunicació a Catalunya 2003–2004, demostra la capacitat de recopilació de dades, anàlisi i posterior interpretació de l’autor sobre un sector estratègic en l’àmbit català de la comunicació social, una tasca que va dur a terme ininterrompudament, de manera seriada, des de la primera edició d’aquesta publicació l’any 2000, fins el 2007.

Al novè capítol, titulat “Los retos de la prensa en los Países Catalanes” , Daniel E. Jones aprofundeix en les definicions conceptuals del que ell denomina “espais” o “àmbits comunicatius”, com a context per al desenvolupament del seu estudi, i afirma: “Existen distintos espacios o ámbitos comunicativos y culturales que se superponen entre sí, y las persones se sienten más o menos identificadas con unos o con otros o, inclusive, nada identificados con ninguno. Los límites entre unos espacios y otros son a menudo imprecisos como resultado de la propia evolución histórica. Algunos están más definidos, como el español o el francés, porque hay un Estado detrás. Pero otros, como el occidental, el iberoamericano o el pancatalán, son mucho menos precisos. Algunos vienen determinados por la etnia, la religión, la cultura o la lengua dominantes, mientras que otros existen debido a distintas razones políticas, económicas o militares” (pàg. 173).

L’obra es clou amb el desè capítol, dedicat a una “Aproximación a los estudios sobre economía de la comunicación en España (1897–1988)” , on l’autor afirma que la falta d’estudis econòmics sobre fenòmens comunicatius a Espanya es deu, sobretot, a la dificultat i a l’“ocultament sistemàtic d’informació per part d’empreses del sector”, fet que contrasta amb els diversos estudis existents impulsats pels propis agents (empresaris, associacions, col·legis professionals) sobre l’economia de mercats, el màrqueting, audiències o inversions publicitàries. Un capítol en el qual es percep la seva tenacitat en la cerca i recopilació exhaustiva de referències sobre la producció científica d’un àmbit d’estudi concret.

Esforç per fomentar la transferència de coneixement
Daniel E. Jones va ser professor, investigador, autor, editor, i també ressenyador d’obres acadèmiques de Comunicació, perquè considerava que era una manera d’incentivar i potenciar la lectura científica, tant entre alumnes com entre companys de professió.

Industrias de la comunicación y la cultura en España y Cataluña neix amb la predisposició de convertir-se en una obra de referència per a aquelles persones interessades en conèixer l’essència del panorama mediàtic català i espanyol actual. Encara que els textos més recents hagin estat escrits fa gairebé una dècada, el detall i la minuciositat de les seves investigacions ens aporten elements de context d’indubtable interès per interpretar millor el que succeeix avui.

“Daniel no guardava la seva saviesa per a si mateix, no era gelós del que ell posseïa, al contrari”, va destacar l’exdegà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL), Miquel Tresserras, el dia de la presentació del llibre.

Els seus companys i amics eren perfectament conscients que en sabia molt. Per això sovint li demanaven consells metodològics i referències d’autors. Unes consultes que ell sempre atenia, traient temps d’on fos, gràcies al seu coneixement i a la seva extensa biblioteca personal. Un gran tresor que avui, reconvertit en Fons Daniel Jones, ha estat cedit per la família a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), gràcies també a la mediació del Grup de recerca en Estructura i Polítiques de Comunicació Daniel Jones (UAB), creat l’any 2013 i dirigit per Isabel Fernández Alonso.

En conjunt, una mostra de la capacitat extraordinària que tenia Daniel E. Jones de treballar per divulgar, per transferir, per fer investigació crítica, i també per recopilar obres, revistes i documents, per a un ús particular i també col·lectiu.